Murs a la frontera, deportacions i mesura econòmica del valor humà
Murs a la frontera, deportacions d’immigrants, argolles que immobilitzen mans i peus, humiliació pública i ostentació a les xarxes socials de “la submissió” d’aquestes persones, que es troben desprovistes de recursos econòmics per defensar-se en un sistema on tot es quantifica segons el saldo del compte corrent. A això se suma una guerra comercial amb la promesa d’impulsar la indústria nacional, privilegis fiscals per a les grans empreses, retallada dels drets, atacs a les minories socials i a gairebé a tot allò que no sigui blanc i ric. I, per si fos poc, s’acaba fulminant qui faci falta, i pitjor encara, qui s’atreveixi a portar-los la contrària i a no abaixar el cap. Trump
Possiblement, la primera imatge que sorgeixi en llegir aquestes línies sigui la del nou govern de Donald Trump. Tanmateix, la història ens mostra que aquest model ja es va aplicar als anys 30 i 40 a Europa. Governs com els d’Adolf Hitler, Benito Mussolini o Francisco Franco van posar en pràctica polítiques similars –proteccionisme, polítiques migratòries extremes i retallades en drets socials– de la mà d’un autoritarisme clar i amb una gran presència militar a la societat.
L’adoctrinament ideològic i la creació d’una mentalitat gregària en aquests règims es van instaurar mitjançant mecanismes com la creació d’un enemic comú, la seva deshumanització i l’ús intensiu de propaganda i eslògans. Per exemple, mentre que en el cas de Trump es pretén culpar la població hispanoamericana pels problemes dels Estats Units, en el cas dels nazis l’enemic definit va ser el judaisme, perseguit des del primer moment fins a arribar a la “solució final: l’holocaust”.
A més, l’intent de deportar de manera massiva i militaritzada part de la població hispanoamericana afegeix aquest component deshumanitzador que també va marcar els governs del segle passat.
Similituds d’eslògans
No només s’ha criminalitzat als immigrants en situació irregular als Estats Units, sinó que s’han canalitzat les queixes cap al govern previ de Joe Biden, criticant la seva política “laxa” i desqualificant els seus adversaris polítics com a enemics de la pàtria i la unitat. A través d’eslògans nacionalistes i altra simbologia, es crea una neta divisió entre el “bo” i el “dolent”.
Si comparem els eslògans, trobem paral·lelismes clars. D’una banda, el “Make America Great Again” i “America First” de la campanya de Trump evoquen una nostàlgia d’un passat glorificat i posen la nacionalitat al centre. D’altra banda, es poden comparar amb slogans com
“Ein Volk, ein Reich, ein Führer” (un poble, un imperi, un líder); “Credere, obbedire, combattere” (creure, obeir, combatre); i “España, una, grande y libre”, utilitzats pels règims autoritaris esmentats. Tots ells s’emparen exaltant la nacionalitat, la defensa i la unitat del poble i el territori.
Una comparació que ens convida a reflexionar
En aquest sentit, el nou govern Trump exhibeix característiques i mètodes d’actuació similars als dels règims feixistes europeus del passat. No obstant això, cal preguntar-nos: han arribat els Estats Units a una nova dictadura? La resposta més encertada és la negativa, ja que, tot i certes semblances, falten elements bàsics d’una dictadura, com la supressió total de les institucions democràtiques, l’eliminació física de l’oposició o la prohibició absoluta de la llibertat de premsa. Malgrat això, no es pot negar que el risc d’una tirania ha augmentat i que el nivell d’autoritarisme ja s’ha fet evident, per exemple, amb l’acomiadament massiu de funcionaris.
Si comparem amb governs més recents, com el de Putin a Rússia, Ortega a Nicaragua o Orbán a Hongria, podem observar com els mecanismes utilitzats per consolidar el poder –control dels mitjans, persecució de l’oposició, exaltació del nacionalisme i restricció dels drets civils– han estat claus per establir règims tirànics.
En comparació amb el nou govern Trump, diversos diaris, com el New York Times, alerten que podríem veure senyals similars als Estats Units, i insisteixen en la necessitat que els ciutadans estiguin alerta davant qualsevol supressió dels drets civils. El nou govern Trump obre un ventall de preguntes que ens conviden a repensar el futur dels Estats Units, de les democràcies occidentals i del món. La seva aparició també s’analitza com l’emergència d’una nova oligarquia, recolzada per empresaris bilionaris com Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, que han ofert suport econòmic i propagandístic a la seva investidura.
L’ascens dels règims autoritaris ha estat, al llarg de la història, resultat de moments d’inestabilitat i d’una recerca desesperada de certesa i “ordre”. Avui dia, tornem a observar patrons similars: exacerbació del nacionalisme, recerca de culpables, augment de la mà dura i de la violència institucional, i imposició ideològica en àmbits socials. No cal afirmar que Trump i les dictadures dels anys 30 siguin idèntiques, sinó reconèixer aquestes semblances per poder actuar abans que sigui massa tard. I tot i que el nostre impacte pot semblar modest, cada acció, per petita que sigui, suma. Actua avui: comença per casa, parla amb els teus veïns i veïnes, nets i amics, perquè, pas a pas, ens aliem contra l’autoritarisme.
