Jesús Martínez
No més alt que un tossal, d’ulls ferits i asurats, cremats per la brillantor de les pantalles. Escalador àgil, un os rentador de taques platejades, l’os rentador català.
A El senyor dels anells, l’elf Légolas roman fidel als seus semblants.
A Légolas es veu reflectit Enrique Mangas (Barcelona, 1976), fanàtic de l’univers Tolkien.
Informàtic i psicòleg de Can Farrero, a la Marina, Enrique ha pujat tantes vegades al castell de Port que el camí de pedres el podria fer amb els ulls tancats.
El seu personal Minas Tirith, la fortalesa del regne de Góndor.
«Al castell de Port acabo les rutes històriques sobre la Marina que faig els dissabtes al matí. Hi explico les rivalitats entre els bessons Ramon Berenguer II, àlies el Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, El fratricida. Un d’ells, el Cap d’Estopes, volia que l’altre s’estigués a la frontera perquè no li prengués el comtat… En pla: “No et vinguis gaire cap aquí, que un dia m’ho treus tot”. Estem parlant de fa mil anys», diu Enrique, el Légolas del territori limítrof que sempre han estat aquests camps al costat de Montjuïc.
El carrer de la Muga, entre el Polvorí i Pisos de Foment, significa això, fita, ratlla.
«M’encanten aquestes intrigues misterioses i poc conegudes de la història. En queda molt poquet a les ruïnes, del castell, i és ple de preguntes. Ara estic mirant una dada curiosa a l’època de Pere el Cerimoniós [Pere IV d’Aragó, del segle XIV], quan es va establir que la costa catalano-valenciana estaria unida per torres de moro, de manera que si passava alguna cosa s’encenien focs perquè tots estiguessin al corrent. Una cosa semblant va escriure Tolkien a El retorn del rei, d’El senyor dels anells, en l’escena d’avís entre dos regnes, quan Mórdor ataca Góndor.»
A la ruta històrica de la Marina que organitza l’Enric, baixem pel Camí de l’Esparver, que al 970 d. C. ja es coneixia com el Camí de Port.
«Els ibers i els romans van habitar la zona, i després, al segle XIX, a la Marina s’explicaven una vintena de famílies com a molt», diu Enric, nouvingut de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que visita sovint com a investigador amateur. «Al seu moment, la Marina era la rereguarda de Barcelona, punt fronterer amb Al-Andalus, i el castell servia de lloc d’observació, de guaita, amb domini sobre el delta. Lloc de defensa, de vigilància i de control fiscal.»
La Marina com a frontera des de fa més d’un mil·lenni: frontera entre dues civilitzacions (cristiana i musulmana), frontera entre dues urbs (Barcelona i L’Hospitalet) i frontera entre dues concepcions de ciutat (centre i perifèria)
Part de la Marca Hispànica. O sigui, la frontera.
La Marina com a frontera des de fa més d’un mil·lenni: frontera entre dues civilitzacions (cristiana i musulmana), frontera entre dues urbs (Barcelona i L’Hospitalet) i frontera entre dues concepcions de ciutat (centre i perifèria).
El castell de Port va desapareixent progressivament, fruit també de la deixadesa.
«A la Guerra dels Segadors [segle XVII] s’hi van instal·lar bateries, i a la Guerra de Successió [segle XVIII] s’incloïa als mapes militars.»
Per a les seves notes, a més de l’Arxiu de la Corona d’Aragó («en un dels lligalls del 1851 es parla de la Marina de Port»), demana hores de visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a l’arxiu del Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya, a l’arxiu del Col·legi Notarial de Catalunya, etcètera.
Seguim a la ruta històrica.
Baixem a la capella de l’església de Port, a les restes romanes del carrer de Foneria (tapats) i la pedrera romana al costat de La Bàscula…
Al carrer de Negrell vivia la darrera família propietària del castell de Port. El carrer de Negrell ha estat buidat de veïns. Només resisteixen penyals com a fita, porticons despenjats i els pedrissos de les portes, tal com el poble de Cureña, semiabandonat a la novel·la El disputado voto del senyor Cayo, de Miguel Delibes.
En Mare de Déu de Port ensenya el que queda de la casa de Maria de les Canyes, la Casa dels gats, a les escales de l’edifici Flatiron de la Marina: «Els parlo del Barri Vell, del Canal de la Infanta i de les vies del tren de la potassa».
Arribem al carrer del Cisell, davant del Bàrkeno: «Aquí es veu com els carrers van amunt, tot està aixecat, i els parlo de Can Magarinyas, a l’entrada d’Encuny, masia que ja no existeix».
L’informàtic i psicòleg Enrique Mangas, que viu a Can Farrero, intenta innovar i aplicar la tecnologia a les exposicions.
«La intel·ligència artificial generativa –realitat augmentada– l’estic posant en pràctica a la meva web mangasmartin.com, per recrear escenaris i personatges històrics relacionats amb aquesta part de la ciutat, el “terme de Port”», escomet, immers en la programació, els panells de control i l’ús de dades, el ciberespai Tolkien 4.0. «Per exemple, faig recreacions històriques: a un personatge li demano una barba, un vestit, etcètera, i el vas delimitant amb les opcions que el sistema et dona, i després hi poses text, que es tradueix en veu sintetitzada i en moviment de llavis. Això ho he fet amb Mir Geribert, noble de prop de l’any mil que posseïa terres a la Marina.»
Mir Geribert, amb carrer a Barcelona, es va proclamar Príncep d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, a Vilafranca del Penedès), al seu dia un gran centre de comunicació.
Enric, autònom, treballa en projectes de formació professional i ocupacional, en allò que ell anomena «capacitació digital»: «Treball comunitari per dinamitzar entitats, inserció laboral, etcètera».
Des del 2005, resideix a la Marina, per amor.
Al casal de barri de La Vinya imparteix classes d’informàtica per a gent gran.
Légolas sense espasa èlfica, només amb teclat i ratolí.
