Els veïns i parroquians de l’església del Port recorden mossèn Oller
RAQUEL MARTÍNEZ |
Diumenge 8 de setembre veïns del barri de La Marina i representants de l’Esglèsia es van reunir per a inaugurar el nou passatge dedicat a mossèn Carles Oller, al carrer sant Eloi, en un acte entre les 11 i les 12 del matí. L’esdeveniment va comptar amb la presència del regidor, Jordi Martí, el bisbe Sebastià Taltavull, descendents de mossèn Oller –la seva neboda i algunes cosines- , el rector de l’església del Port, Josep Hortet i el pare Lucio.
Durant els parlaments, Josep Hortet destacava la situació del passatge al costat dels jardins d’ Elías de Can Tunis: “són dos espais convivencials senzills, sense cap prepotència ni vanitat, dos espais íntims del barri, com ho havien estat les seves vides”; a més de donar les gràcies a tots els qui van fer possible aquest homenatge. Abans de començar, el Bisbe explicava sobre mossèn Oller: “pel que he pogut conèixer era una persona entregadíssima, un bon pastor que fa el millor pel seu ramat. Com diria el papa Francesc, una persona que fa olor d’ovella” a més de destacar que la seva biografia, i sobretot el final de la seva vida el converteixen gairebé en un màrtir. Per això, diu Sebastià Taltavull “aquest reconeixement es també una voluntat de continuació”. La seva neboda parlava d’ell com un “capellà obrer, que continua en el record després de tants anys” i Jordi Martí remarcava que es devia un homenatge a Carles Oller per tota la feina feta i que la proposta va sortir de la parròquia i el veïnat.
Després de la inauguració es va produir un ball de gegants amb els geganters del Port. Tot seguit, la gent va dirigir-se a l’església del Port, plena per a la missa i l’ofrena floral a la Verge, amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Port. Al final, el grup d’havaneres Montjuic va posar el toc musical.
Un gran dia per recordar Carles Oller. Per fer-ho, res millor que el testimoni de Mariano Ariza, que va tractar amb ell de nen i el recorda com “el millor home que he conegut en la meva vida”. Parla de la seva fe “volia que fóssim cristians del s.XX”, i es nota l’emoció als seus ulls quan recorda que cada diumenge el mossèn Oller dedicava temps als nens d’once a quinze anys del barri –com ell mateix, Elías de Can Tunis o Candel-. Això casa amb la gran feina educativa que va desenvolupar al barri Oller, que a més es feia càrrec de la publicació l’Ideal. Emocionat, el senyor Ariza diu que ajudava tothom amb amor, inclòs els anarquistes contraris a l’Església, i recorda com va ajudar-lo trobant una feina per al seu pare. “A més –diu- donava a tothom la mateixa importància, com un dia que un pagès es va enfadar perquè no el va atendre, ja que estava parlant amb mi i un altre nen”. També era una persona divertida, que a vegades feia conferències sobre temes dels quals no en sabia res, i feia riure la gent. “No va poder aguantar la guerra –va morir refugiat, de malaltia- però quan van anar a matar-lo, no ho van fer”, destaca el veí. I és que el senyor Ariza de ben segur té raó quan diu “es notava qui havia anat amb ell (qui havia estat deixeble seu). No se’l pot oblidar.”
