Perfil del veïnat dels barris de Sants-Montjuïc

Dona, d’entre 35 i 64 anys, d’esquerres, no creient, viu en parella i té pis en propietat

Veïns i veïnes passejant pel Parc del Moviment Obrer. Autor: Alejandro Flores

Barcelona és una metròpoli en extensió i en creixement, en diversos sentits. Un d’ells, el poblacional. En concret, segons el Padró Municipal d’Habitants, publicat per l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona en data 1 de gener de 2024, el nombre d’habitants de la ciutat se situa en 1.702.814 residents, un 2’6% més que l’any anterior, sent, alhora, el valor màxim des de 1991.

Aquest creixement està vinculat, en gran part, al fenomen migratori, que ha comportat l’arribada de 54.000 nous veïns i veïnes d’altres nacionalitats. Tant és així, que les 432.556 persones estrangeres empadronades a Barcelona suposen un màxim històric en la història recent de la ciutat, tant en termes absoluts (més de 430.000) com en pes relatiu (25,4% del total), tot augmentant en un 10,4% respecte de l’any 2023. Per primera vegada, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera.

De la mateixa manera que és important conèixer com és la població barcelonina en termes quantitatius, també és fer-ho en termes qualitatius, és a dir, què el caracteritza, com pensa i com viu.

Perfil del veïnat per sexe

En l’àmbit del districte, segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2023 elaborada per l’Ajuntament de Barcelona, les característiques dels seus habitants van en la mateixa línia que les de la Marina de Port.

En aquest sentit, el 52,9% del veïnat són dones, mentre que, per tant, el 47,1% és de sexe masculí, sent la franja d’edat d’entre 35 i 44 anys la que concentra un percentatge més elevat de població, amb un 18,5%, i el rang entre 18 i 24 anys el que menys, amb un 7,7%.

Només un 39,2% del veïnat treballa a Barcelona, convertint Sants-Montjuïc en el segon districte amb un menor percentatge de població que exerceix la seva professió a la ciutat comtal

Endinsant-nos encara més en la construcció del perfil del veí tipus de Sants-Montjuïc, respecte als estudis cursats, un 37% disposa dels secundaris (batxillerat) com el grau acadèmic més elevat, mentre que el 25% ha arribat fins al títol universitari i un 17,5% als posts universitaris. Per altra banda, tan sols un 1,9% de la població no ha finalitzat els estudis obligatoris.

La situació laboral del veïnat del districte també és ben diversa. En sintonia amb la resta de la ciutat, un 43,3% treballa per compte d’altri (contractat per una empresa o un particular), mentre que les persones que treballen de manera autònoma representen el 10,1%. Les veïnes que cobren una pensió, jubilació o prejubilació constitueixen un 27,9% del total, i les aturades el 7%. A Sants-Montjuïc, el percentatge de població que es dedica exclusivament a les tasques de la llar no remunerades (5,1%) és un dels més alts de tota la ciutat, junt amb Ciutat Vella (6,4%), Les Corts (5,2%) i Nou Barris (5,1%).

Perfil del veïnat per edat

De la població treballadora, només un 39,2% ho fa a Barcelona, convertint, d’aquesta manera, Sants-Montjuïc en el segon districte amb un menor percentatge de població que exerceix la seva professió a la ciutat comtal, només superat per Sant Andreu que encara en té menys, un 37,8%.

La nacionalitat del veí de Sants-Montjuïc és principalment espanyola, amb un 68,2%. Encara que és un percentatge relativament elevat, és un dels més baixos de tota la ciutat, conjuntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris. Tot i això, es tracta d’un districte amb una població amb un fort arrelament a la ciutat, i és que, en concret, un 72,5% dels seus veïns i veïnes porten deu anys o més vivint a Barcelona (un 33% hi viu des de sempre).

En matèria de religió, un 50% del veïnat es declara no-creient, ateu o agnòstic/a. La religió predominant a Sants-Montjuïc és la catòlica, encara que un 28% és no practicant. Per altra banda, cal destacar al districte el nombre de creients de l’Islam, amb un 2,1%, per darrere de Ciutat Vella, que aplega un 7,2%, i de Nou Barris, amb un 2,4%. Quant a política, el veïnat es considera principalment d’esquerres i sobre la seva identitat, es considera més català amb una puntuació de 3,2 (sent l’1 espanyol i 5 català). Tot i això, un 55,9% té el castellà com la seva llengua habitual, davant del 36,1% que té el català com a principal.

Perfil del veïnat per estudis


Per altra banda, l’estructura dels domicilis del districte és predominantment de parelles que viuen soles, que representen el 29,4% del total, seguits de ben a prop per les que tenen fills, amb un 26,9%. D’aquests habitatges, un 56,8% són de propietat, mentre que els de lloguer representen el 39,7%. En la majoria dels casos (un 48,4%), aquests disposen de cotxes, mentre que el segon vehicle més present en els domicilis de Sants-Montjuïc és la bicicleta, amb un 30,5%.

Centrant-nos en els barris de la Marina de Port, les dades ens parlen d’una població majoritàriament adulta, sent les franges d’entre 35 i 64 anys les que concentren un major volum de veïns i veïnes. Tant és així, que aquest tram aplega un total de 13.508 persones, del total de 30.741 (43%) que hi viuen, segons dades de gener del 2021. Per altra banda, hi ha 10.982 (35%) compreses en el rang d’entre 0 i 34 anys i 6.251 (22%) en el d’entre 65 i 95 o més.

Pel que fa al sexe de la població, tot i que per poca diferència, es tracta d’una població majoritàriament femenina. En concret hi ha un total de 15.949 dones (51%), mentre que la xifra d’homes és de 14.792 (49%).

Amb aquestes dades a la mà, es pot construir un arquetip del veí predominant del districte i, extrapolant, tot i entendre les diferències paleses entre els diferents indrets d’aquest territori, dels barris de la Marina. En concret, es tractaria d’una dona, d’entre 35 i 44 anys i de nacionalitat espanyola, amb el títol de batxillerat que treballa per compte d’altri. Tot i que viu a Barcelona des de fa deu anys o més amb la seva parella en un pis de propietat, es desplaça cada dia fora de la ciutat en cotxe per a treballar.

Perfil del veïnat per ocupació

Per herència familiar, té el castellà com a llengua principal, tot i considerar-se més catalana que espanyola. És prou reservada en aquests temes i no li agrada compartir-ho, però vota a l’esquerra des que té ús de raó i té certes reticències pel que fa a la religió, motiu pel qual es considera agnòstica, tot i el seu entorn catòlic.

Per altra banda, el veí tipus de Barcelona també és una dona d’entre 35 i 44 anys, de nacionalitat espanyola i amb el títol de batxillerat, que treballa contractada per un tercer. Com és el cas de les seves veïnes de Sants-Montjuïc, ha de sortir de la ciutat per a treballar, i es desplaça en cotxe. Quan acaba la seva jornada, torna a casa seva, que té en propietat, on l’esperen la seva parella i els seus fills, amb qui conviu a l’habitatge. Els diumenges, com també és agnòstica/atea, no va a missa i els dedica a la seva família, explorant els racons d’una ciutat que coneix des de fa 10 anys o més. Quan arriba l’hora de votar, tots i els temps convulsos que ens acompanyen, sempre ho fa a les esquerres.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.