El passat 23 de novembre es va celebrar la primera sessió del procés participatiu del passeig de la Zona Franca. Des de llavors, ja s’han dut a terme diverses trobades participatives en les quals ens pregunten quin tipus de passeig volem: rambla o bulevard? Però potser és convenient que abans ens fem altres preguntes com ara: On comença i on ens porta aquest passeig? Com s’hi arriba? Com es creua? És accessible i segur actualment? Quina és la qualitat de l’aire que respirem? Hi ha massa soroll? Quins vehicles hi circulen? Cap a on van? Per poder fer un bon projecte, hem de tenir una bona anàlisi dels problemes i reptes que cal assolir.
Volem aprofundir en aquestes qüestions. Tenim un bon exemple a Barcelona com és el cas de l’avinguda Meridiana on el procés participatiu va durar dos anys i l’Ajuntament va analitzar a fons tots els temes que afecten la vida quotidiana al voltant de l’avinguda, encarregant diversos estudis a arquitectes i equips professionals diversos. Els estudis van detectar les dificultats per creuar i passejar. Com a resposta es van plantejar trams amb solucions diferents per carrers, segons la necessitat i la identitat pròpia de cada teixit urbà i cosint tot l’entorn.
Un altre exemple d’intervenció és la realitzada a l’eix verd Consell de Cent, s’hi han dut a terme 8 concursos d’arquitectura, i cadascun d’ells aporta propostes diferents. A La Marina ens agrada que amb tan poc temps es pugui avançar, ja que la situació actual del passeig de la Zona Franca és molt problemàtica, però caldria observar el mateix rigor d’intensitat en els estudis i en tot el procés perquè ens permetin enfocar les solucions de la manera més satisfactòria possible, atenent les necessitats i reivindicacions veïnals.
Així doncs, la pregunta és molt més complexa de si volem una rambla o un bulevard, o carril bici als costats o al mig.
UNA MIRADA AL PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA MARINA
Quina és la nostra identitat?
Els barris de la Marina poden mirar al futur amb l’optimisme de qui encara té molt recorregut per millorar. La història mostra com darrere de petits nuclis, aparentment inconnexos, hi ha la voluntat de formar part d’un barri. Alhora sempre ha estat un barri reivindicatiu i lluitador, ja des de la construcció del primer barri de Cases Barates amb les lluites per aconseguir espais verds en els interiors d’illa.
Del territori de cultiu i pesca avui només en són vestigi el nom d’alguns barris. Des de ben aviat vam haver de conviure amb la implantació del port i la zona industrial de Barcelona que encara avui, en constant creixement, continua guanyant metres a la mar Mediterrània. És potser la convivència entre aquests dos mons tan diferents el que ens ha donat la nostra identitat i aquest esperit reivindicatiu.
Podem recuperar la relació amb la mar?
Mai perdrem l’esperança de recuperar el vincle amb la mar, amb aquella platja de la Marina on pescadors i veïnat de Barcelona i L’Hospitalet venien a gaudir d’aquest espai privilegiat. I on queda la nostra història? Podríem generar un espai expositiu de la memòria de la Marina en el vestigi de la Farola del Morrot? Podria ser un mirador al mar? Es podria aprofitar un petit espai del port per tornar a tenir contacte amb el mar? Potser es podria recuperar l’ús de petites embarcacions? Per què no recuperar el passeig marítim pel Morrot?
El darrere de Barcelona
Durant dècades, Barcelona ha fet servir la Marina com el darrere d’allò que no sabia on col·locar, però ho necessitava per a la seva supervivència com a metròpolis: el port, la zona industrial, l’accés logístic de Montjuïc, la Fira, el districte administratiu… Ara per fi, amb el desenvolupament de la nova centralitat entorn del Prat Vermell, sembla possible la seva integració definitiva al teixit i l’activitat de la ciutat. Però, aquesta integració encara penja d’un fil, el del passeig de la Zona Franca. Per tant, ara és el moment de repensar el barri, analitzar-lo amb el seu entorn per acabar de definir la seva relació amb la ciutat, els seus límits i la seva estructura interna.
No hi ha centralitat sense mobilitat
Actualment, la Marina som unes 31.000 persones. Amb el nou planejament del Prat Vermell, necessitem preveure els diferents desplaçaments dels aproximadament 28.000* nous habitants. Això equival a la població de Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca o Sant Vicenç dels Horts*. També haurà d’encabir a uns 32.501* treballadors del districte administratiu, sumats a la mobilitat que genera el port i la zona Industrial. No hi ha dubte que acabarem de generar un nou centre de mobilitat per a la ciutat. A més, s’hauria de comptar amb plans específics que no afectin la convivència del dia a dia del veïnat quan acollim els esdeveniments de fires i espectacles. Per exemple, arribem a rebre uns 109.000 assistents al Mobile World Congress (dades del 2021) i també som la porta d’accés per als entre 15.000 i 60.000 espectadors que acull el Palau Sant Jordi i l’Estadi Lluís Companys, respectivament. Si sumem que aviat els partits locals del Barça es jugaran a Montjuïc la mobilitat esdevé clau per donar resposta seguint els criteris de sostenibilitat que el segle XXI ens demana i que el veïnat de la Marina necessita.
* Dades estimades segons informes de Barcelona Regional
NÚM 1/4: IDENTITAT
Arquitectes COAC – La Marina
Amb el suport de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i l’Associació de Comerciants.
