Cristina Bonfolotti, veïna de la Marina del Prat Vermell
El procés participatiu per a la transformació del passeig de la Zona Franca ha despertat la meva imaginació sobre el futur d’aquest eix tan important per al barri. Malgrat que en aquests dies s’estan celebrant les trobades, no vull entrar ara en el tipus de model que m’agradaria (si serà rambla o no), ni tampoc en la valoració del procés.
Però sí que vull compartir la nova imatge que, de mica en mica, es va construint a la meva ment: perquè jo senti que estic caminant per un passeig, han d’haver-hi uns ingredients que no hi poden faltar.
Primer, les voreres han de ser amples i agradables, amb arbrat, ombra, bancs i encreuaments espaiosos, a més de varietat de comerços.
Segon, el nivell de soroll hauria de ser acceptable. No hauria de ser necessari cridar o esperar que el trànsit es pari per tenir una conversació amb la persona que tinc al meu costat.
Tercer, la contaminació hauria de ser mínima: a ningú li ve de gust passejar per un lloc que fa olor de combustible.
I quarta, i pel que fa a la seguretat, s’hauria de guardar una distància prudencial entre els vehicles (siguin cotxes o bicicletes) amb les voreres, a més de tenir una bona il·luminació que eviti els punts foscos.
Crec que el passeig de la Zona Franca té el potencial per a convertir-se en el símbol del barri de la Marina, i així fer-lo entrar en l’imaginari de Barcelona.
