Mentre escric aquestes línies, la COP27 (27ª Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2022, anomenada també Conferència de les parts, per les sigles en anglès), ha ajuntat des de fa més d’una setmana una infinitat de dirigents mundials per activar estratègies que aplaquin l’escalfament global. Un escalfament que es volia estabilitzar en no més de 1,5ºC de mitjana, però que recentment fonts científiques han designat com a inabastable. Aquesta xifra està consensuada des de l’àmbit de la Salut Planetària. Però què és la Salut Planetària? Per què és important?
La seva rellevància recau en què es tracta de la ciència que investiga les causes i les conseqüències de l’augment de la temperatura. Encara que 1,5ºC de mitjana no sembli una diferència considerable, un excés provocaria un augment exponencial dels casos de malalties que no coneixem i que només es donen a regions tropicals, tornant-se tan freqüents com un refredat. I com que no estem acostumats a aquestes malalties, és molt probable que fossin més virulentes que als seus països d’origen.
És important perquè estudia els gasos amb efecte hivernacle, que emetem a l’aire que respirem cada dia. El més conegut, el diòxid de carboni (CO2), és el responsable principal de la pujada de temperatures perquè genera una capa a l’atmosfera que dificulta la sortida de la calor. Tot i així, no només afecta l’atmosfera, també és el culpable de causar danys als mars. L’aigua del mar es torna més àcida en absorbir-lo i, en aquest context, moltes espècies de flora i fauna marina estan en perill. Prenen especial rellevància els esculls de corall que actuen com una selva subaquàtica.
A més, la COP27 és important perquè s’interessa per la quantitat ingent de residus de plàstic que són generats diàriament. Encara que sembli paradoxal, les escombraries, més enllà del plàstic, es transporten a altres països per ser gestionades, perquè no hi ha lloc suficient i adequat per a tots aquests residus en el país d’origen. Però no és només una qüestió d’espai. La Salut Planetària explora la manera com els plàstics microscòpics arriben al nostre organisme. Aquests poden generar malalties perquè el nostre cos els confon amb hormones. Altres vegades, en canvi, la inflamació originada amb intenció d’eliminar aquestes partícules, pot ser brou de cultiu pels tumors.
Però sobretot, és crucial perquè ens concerneix a cadascun de nosaltres. És cert que no tots carreguem amb la mateixa responsabilitat. Empreses de la indústria càrnica més intensiva, per exemple, talen arbres per cultivar cereals per sobrealimentar els animals. I el problema és més gran si tenim en compte que cal gestionar els residus que generen els milers de caps de bestiar que són criats anualment. Per això, l’objectiu d’aquest article no és culpabilitzar, sinó donar raons per les quals val la pena estar-ne informat. Raons per fer canvis en la nostra vida diària com a individus, raons per exigir canvis als de dalt.
Andoni Urcelay Mateos
Metge resident de Medicina Familiar i Comunitària.
CAP Doctor Carles Ribas.
