La fibril·lació auricular és l’arrítmia més freqüent en la població general. Afecta una de cada quatre persones de més de 80 anys i és rara en menors de 40. A partir d’aquesta edat, el risc s’incrementa de forma progressiva.
Encara que aquesta arrítmia pot presentar-se en individus amb un cor estructuralment normal, acostuma a aparèixer en situacions en les quals es dilaten les aurícules (una part del cor), augmenta la pressió al seu interior o s’afecten les seves parets.
Els principals factors de risc, a més de l’edat, són la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars com l’infart, l’angina de pit, la malaltia de les vàlvules cardíaques o la insuficiència cardíaca. La malaltia pulmonar obstructiva crònica, les apnees de la son, l’obesitat i la diabetis són altres factors de risc importants.
La fibril·lació auricular pot presentar-se sense símptomes, però quan apareixen, el més freqüent són les palpitacions (sensació de batecs irregulars). Tot i això, la majoria de persones que noten palpitacions no tenen fibril·lació auricular. També pot presentar-se amb símptomes poc clars com cansament o ofec.
El signe més habitual és la identificació d’un pols completament irregular sense cap mena de ritme. Una manera fàcil d’identificar-lo és prendre el pols al canell o al coll.
Habitualment, el diagnòstic es fa amb un electrocardiograma, tot i que a vegades són necessàries altres proves per detectar-la i valorar-la. Cada vegada és més freqüent identificar arrítmies mitjançant aplicacions mòbils basades en el pols, però cal recordar que aquests mètodes no s’accepten com a vàlids per diagnosticar una fibril·lació auricular.
Pel que fa al tractament, són importants les mesures no farmacològiques com mantenir un pes adequat i la pràctica d’activitat física moderada, evitar el tabac i l’alcohol i mantenir horaris regulars de son.
Pel que fa al tractament farmacològic, s’ha de valorar cada cas individualment. Sempre s’ha de tenir en compte el risc d’embòlies, ja que la fibril·lació auricular n’és una causa freqüent. Pot ser que el metge indiqui un tractament anticoagulant per disminuir aquest risc. En alguns casos concrets pot plantejar-se una cardioversió elèctrica (descàrrega elèctrica sota sedació per recuperar el ritme normal del cor) o un tractament quirúrgic.
Amb un tractament adequat el pronòstic de la malaltia és bo i es pot portar una vida normal.
Dra. Isabel González
CAP La Marina
