Un noi amb capacitats diferents i amb qui la primera autoritat de la ciutat havia convidat a menjar al seu costat durant la paella popular que organitza cada any el Centre Àncora, l’esperava a l’entrada de la sala Pepita Casanellas amb un ram de flors i un enorme somriure.
Això va aixecar una ràfega d’aplaudiments de tot l’auditori, prop d’uns 200 veïns i veïnes, segons els organitzadors, que havien acudit als “cafès amb l’alcaldessa”, acte realitzat a la Sala Pepita Casanellas. Era una invitació oberta a tothom i en què l’Ada Colau arribava acompanyada del regidor Marc Serra. És la segona vegada que es fa aquesta mena de trobada a la Marina. La primera es va fer només arrencar el primer mandat de l’alcaldessa. Llavors, hi va haver gent que es va quedar fora perquè, literalment, no cabia ningú més. Aquesta vegada el públic era nombrós, però tothom va aconseguir una cadira.
Les trobades tenen la voluntat “d’escoltar la gent dels barris sense imposar cap ordre del dia ni tampoc convidar la premsa”. La Marina, però ens vam colar com a convidats entre el veïnat.
I entre els temes, reclams i queixes que es van deixar sentir hi eren els clàssics de sempre: millorar la neteja, fer alguna cosa amb la caca dels gossos, la seguretat… i l’omnipresent tema al barri sobre la funcionalitat del carril bici al passeig de la Zona Franca, la remodelació que ha de tenir aquest i la poda i millora del seu arbrat.
Hi va sortir també una altra demanda habitual: espais i condicions d’entitats que realitzen activitats i projectes al barri, més suport per promoure el civisme amb la brossa, l’anhelada piscina municipal, la manca de manteniment en algunes parcel·les i també hi va haver espai per a reclam de col·lectius específics, com ara famílies cuidadores de persones dependents. Darrere cada bloc de preguntes l’alcaldessa prenia la paraula per donar-les resposta i explicar la “complexitat” de cada matèria.
Entremig preguntem a alguns dels assistents, si a un any de les eleccions això és campanya o un exercici democràtic? “Potser és campanya, però m’agrada que com a alcaldessa faci l’exercici de donar la cara”, diu una veïna. “Això no serveix de res, tot són excuses”, protesta una altra. “Convé que escolti directament el que diem la gent, sense que cap altre li ho digui, hi ha coses molt grosses que han de millorar i m’agrada poder-se-les dir en persona…”, rebla un altre veí.
“Penso que el Govern d’Ada Colau ha actuat defensat els interessos de la ciutat, dels barris i també la participació. Dit això, l’estratègia política darrere aquestes trobades és evident, però també és legítima; l’important és que millorin i exigir-los eficiència en la gestió, que demostrin que estan centrats en els projectes que demanem les persones que vivint a la ciutat”, concloïa en Xavier Callejas, arquitecte i veí que ara col·labora amb algunes entitats de la Marina.
La cita es va realitzar el 14 de juny a les 18.30, va començar puntual, dins el marge dels 10 minuts de cortesia, i va acabar a les 10 de la nit.
