Joan Cascante
“Tinc les orelles de cartró”, em diu amb una veu greu i pausada només començar l’entrevista entre ampolles de cava a la Factoria de vins a La Bordeta. El Joan Munné té 61 anys i sembla un home ben senzill. “Jo sóc camioner”, afirma orgullós, perquè tot i no dedicar-se a l’escriptura sempre ha trobat temps per escriure relats curts. A la Peceta porpra, la seva primera novel·la, vol donar espai a la gent del carrer, la gran oblidada de la història. Una narració on planteja una nova versió de la història de Correus, en aquest cas iniciada el 1.812 a Barcelona i no el 1.840 al Regne Unit, tal i com va succeir a la realitat. Demanem la seva atenció perquè ens expliqui de primera mà les seves aventures literàries.
Joan, explica en les teves paraules de què va la novel·la?
La novel·la dona importància a la gent corrent. Crea una història versemblant amb personatges comuns. L’element central és la història de Correus. Mentre que la versió oficial deia que el sistema de Correus havia nascut el 1840 al Regne Unit, en uns documents que el protagonista troba en un moble vell, resulta que l’autoria realment és catalana. Per tant, es planteja el debat de demanar diners al Regne Unit per tal de silenciar aquesta informació, o bé utilitzar-ho en una hipotètica independència de Catalunya.
Quan llegeixi la novel·la un veí del barri hi trobarà referències urbanes o socials de la Marina, perquè part de l’acció es desenvolupa a la ciutat, oi?
Si algun veí llegeix la novel·la, trobarà referències a les Cases Barates, on es hi és el magatzem en què el protagonista arregla els mobles; el carrer del Foc o el Poble Sec.
Ets conductor de mercaderies perilloses. D’on et sorgeix l’interès per l’escriptura?
La meva família està molt relacionada amb els llibres. El meu pare havia estat editor, tinc un cosí escriptor i sempre he escrit. M’he vist en un ambient favorable a l’escriptura tot i que fins al moment només havia fet contes curts i relats.
Quan escrius l’obra? Com ha estat el procés creatiu?
Estic acostumat a fer contes i se m’ha fet dur escriure un llibre tan llarg. Pensava constantment en la trama, inclús escrivia al darrera dels albarans quan em venia alguna idea. Quan el vaig acabar vaig descansar molt, de fet, molta gent m’ha dit que el final és massa precipitat.
Què et va fer decidir-te per una novel·la quan venies de narracions curtes?
La Peceta Porpra havia de ser un relat breu però la idea em va dur a fer-lo en una novel·la. Després de la novel·la he tornat a escriure relats curts, però, hi ha gent que m’està animant a fer la segona part, perquè el final queda molt obert. Suposo que m’hi acabaré animant però també tinc altres projectes.
Continuaràs amb novel·les? O ha estat massa dur?
Tinc intenció de seguir amb una novel·la sobre el món del cava, els taps i les ampolles on també hi entrarà Catalunya. Encara només és una idea, però m’hi he de posar.
Veus una segona part de La Peceta Porpra?
Sí, però no veig clar que sigui amb els mateixos personatges. Segurament alguns es mantinguin i altres nous n’entrin. Encara li he de donar voltes, però, el tema de la independència comença a cansar-nos molt als catalans.
D’on ha sorgit la idea de l’obra. Ha tingut alguna influència el teu interès pels segells?
A casa sempre havíem col·leccionat segells. Buscant informació sobre un conte, Google em va enllaçar amb la història del Baró de Maldà i vaig acabar amb la història de Correus. Li vaig donar voltes i la idea em va trobar a mi, més que jo a ella.
Estàs d’acord amb que la novel·la planteja un pugna entre “idealisme” i “pragmatisme”? Per quina de les dues te’n decantaries tu?
És cert, que hi ha la utopia d’utilitzar-ho per aconseguir la independència o senzillament demanar diners a canvi. Cal veure’s en la situació per veure realment per què optaries. La veritat no sabria què fer si fos cap dels protagonistes. Que la gent compri el llibre i pensin, què farien en la situació d’ells?
