És dimecres, ens trobem, de nou, a l’Espai de Bombers. Tornem a ser al voltant de 35-40 persones. Comença l’últim debat sectorial del procés per repensar l’espai firal. Aquesta vegada centrat en mobilitat i espai públic.
Xavier Matilla, arquitecte cap de l’Ajuntament de Barcelona, i en Manuel Valdés, gerent de mobilitat i infraestructures fan les ponències. Una de les principals premisses, expliquen, és millorar els recorreguts dels vianants, dificultosos i sense continuïtat en el disseny urbà. Cal reconnectar els barris del Poble Sec i Sant Antoni amb Font de la Guatlla, per exemple, dotar de continuïtat el carrer de la Guàrdia Urbana i millorar l’accessibilitat del transport públic a Font de la Guatlla. La Marina com a barri no surt. Tampoc ningú parla per ella. No afecta el que passi en aquest tros al barri?
Pel que fa al carrer Lleida i el carrer Mèxic, les voreres són discontínues, estretes i amb cert desnivell. Són dos punts crítics quant a càrrega de trànsit perquè tenen una escola pròxima que ha de suportar la contaminació acústica, pressió viària i la quantitat de vehicles de pas.
De fet, al llarg de la sessió, constatem aquests problemes de primera mà: els clàxons dels cotxes irriten qualsevol i el soroll constant sovint dificulta que ens escoltem durant les intervencions dels participants.
Per tant, entre els objectius està “integrar l’espai firal de Montjuic a la xarxa de la superilla de la ciutat, fer carrers més eficients des de la perspectiva ambiental, crear relacions de proximitat amb àrees d’estada i de joc pels infants i els més grans, i garantir l’accessibilitat dels serveis”. Així mateix, es vol mantenir la monumentalitat de l’eix de Maria Cristina.
Passats uns 20 minuts i amb el públic expectant, en Xavier passa el torn de paraula a en Manuel, gerent de mobilitat i infraestructura. Explica quins són els reptes futurs: d’una banda, millorar l’accessibilitat a peu així com els itineraris dels ciclistes. “La connectivitat amb bicicleta serà molt bona, també s’han de garantir places d’aparcament per afavorir que puguin venir amb facilitat”.
I, d’altra, augmentar l’ oferta ferroviària a la Plaça Espanya amb més parades i línies de bus que augmentaran la cobertura. “Volem oferir als taxis un espai on puguin estar parats i que, a través d’aplicacions, puguin contactar amb els clients. Es reduiria així l’ocupació de carrers i la contaminació”.
Així doncs, dos projectes esperen: l’ampliació de la línia 8 de ferrocarrils que connectarà plaça Espanya amb Gràcia. I la construcció d’una estació de bus soterrada que “permetrà l’accessibilitat i deixarà espai públic lliure. S’actuarà en el subsòl per complementar les actuacions amb un transport de bus també metropolità”. Data? Cap encara. Plans de futurs.
L’objectiu de potenciar la permeabilitat pels vianants i evitar que Montjuïc sigui una gran drecera de pas ha estat present de nou. Són ben bé les 19:00 quan ens dividim en dos grups més petits per començar a debatre les propostes de manera “més àgil”.
És el torn dels veïns. Entre les demandes destaca l’enderrocament del pavelló italià dotant-lo d’un nou ús. La majoria dels assistents estan d’acord. “Que la façana de l’edifici de la guàrdia urbana es pugui incorporar al paisatge urbà”, comentava un veí de Poble Sec. Una de les possibilitats és convertir-lo en un pavelló esportiu, proposta que es va fer a la sessió d’equipaments.
Torna el reclam d’espais verds, espais de joc i de lleure pels infants i la gent gran i espais per estar amb animals de companyia. Una demanda habitual i, cada vegada, amb més força. “És una manera de compensar la densitat de la ciutat i la pressió de la mobilitat”.
Un altre punt clau, on l’auditori coincideix, és millorar la plaça Univers i descongestionar el carrer Mèxic i el carrer Lleida. “Són carrers fronterers excessivament transitats, s’han de prioritzar els vianants”, comenten diversos veïns.
Pel que fa a la mobilitat, volen continuïtat d’aquests carrers i mantenir l’amplada de Maria Cristina. “Que Maria Cristina acabi en un encreuament és un problema perquè sigui un espai de viabilitat. La rotonda, petitona, que hi ha al final hauria de ser més gran i eliminar les escales mecàniques que, ara per ara, són poc útils”… i així es debaten algunes propostes durant una estona.
Tot i que hi ha coincidència en moltes demandes, l’habitatge torna a aparèixer, de nou, per trencar el clima d’entesa col·lectiva. Els torns de paraula desapareixen i algunes veïnes es creuen paraules de disconformitat. Uns defensen la construcció d’habitatge al recinte firal. I altres que “l’espai s’ha de preservar com un parc i com a muntanya”. I, que si es necessiten cases, que l’Ajuntament les comprés o rehabilités les antigues.
Passada una estona, en Josep Maria, de l’associació de veïns del poble sec, insisteix en el fet que no se’n refien que la participació en aquests espais es tingui en compte quan es prenguin les decisions. “Cal portar el debat a una consulta pública perquè tothom tingui la seva paraula”, premissa que s’ha defensat en debats anteriors.
Els organitzadors tornen a centrar l’objectiu del debat, decidir “com s’ha de fer l’accessibilitat a la muntanya perquè, actualment, Montjuïc suporta un nivell de trànsit i vehicles molt elevat”.
Anem curts de temps. A 15 minuts d’acabar, aquesta vegada, no farem conclusions finals amb ambdós grups junts, ja que el debat s’ha estès més del que esperaven. Resum final i últim torn de paraula.
Dos veïns parlen de logística comentant que el trànsit de camions és inevitable, però que l’important és que no s’acumulin tots a la mateixa hora controlant l’espai. Resposta: “cal crear un lloc d’estada on els camions puguin arribar i estar-s’hi i després que cada espai pugui fer la descàrrega des de l’interior. Així, poden entrar de manera dosificada”.
Però, el veïnat hi torna. Quines són les garanties del procés participatiu? En reclamen alguna. L’última sessió de conclusions serà el pròxim dimarts 21 de desembre.
