Grues. Cops de martell. Soldadors. Serres radials i xivarri dels obrers que treballen en la transformació del que comença a ser el nou Prat Vermell. Mirant cap al Polígon de la Zona Franca, a mà dreta, comença a materialitzar-se tot un conglomerat d’edificis residencials que envolten una xemeneia d’una antiga fàbrica del passat industrial de la zona. A tan sols uns metres de les parcel·les en construcció, els veïns de la Colònia Bausili miren amb incredulitat l’avenç de les obres, una barriada que sembla resistir al pas del temps i que ens remunta a una època anterior. Un carreró que, quan són les sis o les set de la tarda, s’omple de les poques famílies que queden al barri a xerrar i passar l’estona, és el testimoni de tot el que està passant allà.
Cada cop més, el Prat Vermell agafa vida als seus carrers, com passa a la Colònia Bausili. Una tarda d’un dijous qualsevol, els pocs veïns del nou barri surten a passejar. “Estem molt contents amb els nous pisos, tenen molta ventilació i els veïns són bona gent”, comenta la Laura Sotelo mentre passeja el seu gos pels voltants del seu edifici. Ella viu al bloc de La Chalmeta, un projecte d’habitatge cooperatiu que compta amb 32 pisos on més de la meitat dels veïns viuen o treballen a la Marina. La Sonia Hernández, arquitecta i experta en bioconstrucció, explicava en una entrevista que l’edifici havia estat pensat per ser el màxim ecològic possible. “És un altre concepte de ciutat”, assenyala la Laura, convençuda de la seva aposta i que continua amb el seu passeig pel que un dia pròxim serà el barri que aculli prop de 30.000 veïns més.
L’opinió dels nouvinguts
De moment, pocs comerços hi ha al Prat Vermell. És el que destaca altra veïna, l’Eva Domene. “És un barri en procés”, repeteix. Ens la trobem sortint d’un taxi prop de l’edifici on viu. “Hi ha molt pocs serveis i botigues, has d’anar-hi fora del barri per a gairebé tot”. L’Eva assenyala que la demanda de més serveis comença a ser important a la zona, fruit de la quantitat de nous veïns que estan arribant als nous edificis, i que l’oferta dels negocis propers encara no és suficient. A més, denuncia el servei d’autobusos que passa pel Passeig de la Zona Franca, molt irregular i amb una flota molt reduïda que obliga els usuaris a esperar més de mitja hora per agafar-lo. Malgrat tot, valora positivament ser-hi a prop d’una zona com és Montjuïc i un espai com l’hort urbà de la masia Can Mestres, on va sovint amb la seva filla per gaudir de la natura. “Són un pulmó per a la nostra ciutat”, assegura.
La diferència arquitectònica entre els edificis d’Eduard Aunòs – Cases Barates amb els que es construeixen de nou ens fa pensar en un canvi de paradigma, i també fa reflexionar. ¿Com serà la convivència entre els veïns de sempre i els nous? La Pepi Martínez, veïna de tota la vida de Cases Barates, en parlava en cròniques recents “Visc al barri de tota la vida i aquí no ha canviat res. Em sembla molt bé que vingui altra gent, però la que ha arribat fins ara no passa mai pel barri, ni s’hi apropa per a res”, explicava.
L’únic element arquitectònic que separa la part nova de la zona més antiga del Prat Vermell són uns escocells plens de verd i arbrat, una barrera que els veïns històrics d’Eduard Aunòs no consideren un problema per crear vincles amb els nouvinguts, sense deixar de reclamar la de millora de Cases Barates, perquè les promeses de l’Ajuntament no caiguin en l’oblit.
“I només hem de fixar-nos en l’amplada de les voreres per adonar-nos de la diferència amb altres barris de la ciutat”. És un element que posa en valor el Daniel García Casado, veí d’un bloc de protecció oficial que porta construït poc més d’un any. “És un altre concepte de barri amb un disseny més amable i on el cotxe perd protagonisme”, indica.
La Marina del Prat Vermell encara és un espai en projecció. La quantitat d’edificis en construcció ens obliga a imaginar com serà el barri dintre de deu anys. Podrem generar dinàmiques que vinculin tots dos barris, de Port i Part Vermell? S’injectaran de nova energia i capacitats les entitats/empreses amb els nouvinguts? Hi haurà noves? Aconseguirem que els nouvinguts no només visquin aquí sinó que també visquin el barri? Com revertirà aquest dinamisme al benestar dels que ja hi som? Seran els nouvinguts un reclam perquè l’administració es posi les piles i pensi mesures concretes per incidir en els ecosistemes laborals que es generen al voltant i la relació que tenen amb l’entorn? Quines iniciatives portarà a terme l’Ajuntament per consolidar el nou veïnat i cobrir els serveis que necessiten? I amb quin èxit?
Des del departament d’habitatge de l’Ajuntament conjuntament amb districte i els veïns i veïnes estan preparant tota una celebració pel dia 12 de desembre. La intenció és donar cohesió al barri i respondre moltes d’aquestes preguntes que ens plantegem.
Ara per ara, l’única certesa és el so constant de les obres indicant un espai en continua transformació, i on cada dia trobarem petits canvis en l’ecosistema urbà que de moment entusiasma els veïns, les administracions, les empreses i, sobretot, les immobiliàries.
