Juan Bibian
El director de l’eterna ‘Los santos inocentes’, el cronista infatigable de l’España de sempre, el millor adaptador de textos literaris com “La Colmena” o “Fortunata i Jacinta” que ha vist el cine espanyol. Si se li preguntava pel seu estil, contestava que la seva única obsessió era desaparèixer. Format a la mítica Escola Oficial de Cine de Madrid i, en conseqüència, precursor del Nuevo Cine Español junt a gent com Carlos Saura, Basilio Martín Patino o José Luis Borau, lluny d’ell l’obstinació per la firma.
– No li peguis al cap que està estudiant-
“Young Sanchez” (1963) de Mario Camus .
Veure de nou ahir aquest film de Camus, el seu debut en la distància, em va portar infinitat de records i, en especial, el de les grans obres sobre el món de la boxa que han estat i són. La vaig veure fa molts anys i em va semblar interesant, però vista avui, els seus punts d’interès es multipliquen i milloren en molt el meu record. Adapta, Camus, un excel·lent relat curt de Ignacio Aldecoa i porta la història d’un púgil prometedor (un notable Julián Mateos) a la Barcelona de primers dels anys 60 amb el Price i el barri xinès sempre presents. La història és poc nova: noi de classe treballadora que té condicions i que rep el recolzament del seu entrenador, el gran campió Luis Romero i del seu millor amic. Però els cants de sirena i els negocis tèrbols trucaran a la seva porta en forma de mafiosos que només busquen el diner fàcil sense pensar en les persones i aplicant el tongo si és necessari. Però Camus converteix el tema en un recorregut per una Barcelona, protagonista pobra prop del mar, on viu el protagonista i els seus amics ,i rica de Gran Via cap a munt, on ho fan els mafiosos i extorsionadors.
Serveixi aquest text de homenatge al gran cineasta de Santander .
