El Shangri-la del cineasta valencià.
“Els únics que no entren a la meva església son els usurers i aquells heretges que fan trampes jugant als escacs”.
“Calabuch”(1956) de Luis Gª Berlanga.
Edmund Gwen, Valentina Cortese, Franco Fabrizzi, Pepe Isbert, Juan Calvo.
Una de les meves pel·lícules preferides del cine espanyol de sempre. Berlanga traça una bonica i innocent faula que ens mostra com es pot viure una vida senzilla però realment digna i que està molt per sobre de la que ens condemna el món modern. Evoca amb nostàlgia aquell no-lloc, aquella utopia solidaria i plena de tendresa que hi ha en molts de nosaltres i a la que ens hi agradaria escapar, es digui Calabuch o com es vulgui. Berlanga es troba perdut a mig camí entre la necessitat/impossibilitat de la utopia. Vol creure que és possible, però xoca amb una realitat que sembla imposar-se. Però el cert és que mentre aquesta esperança subsisteixi, mentre hi hagi un home capaç de somiar amb la utopia encara no estarà tot perdut, encara que cada dia ens allunyem un pas més d’aquesta esperança. Entranyables personatges, variats i colorits, en especial aquest savi americà perdut en un lloc que el recull amb tendresa i afecte.
Sé que no es el film més valorat del cineasta, això queda per a “Plácido”, “Bienvenido Mr.Marshall”, ” El Verdugo” o “La escopeta nacional”. Edmun Gwen i aquests veïns solidaris i meravellosos, és que em roben el cor. Alguns diuen fins i tot que és “L’Home tranquil” berlanguià.
Des de la seva arribada al poble, “el savi americà, l’oncle Jorge” serà considerat un més entre els veïns i a través d’ell observarem el plàcid discórrer de la vida a Calabuch, amb aquesta sensació d’autenticitat que Berlanga sap transmetre utilitzant tota una galeria de personatges, cada un més entranyable, i a través de situacions quotidianes presentades amb molta tendresa, cert simbolisme i molt bon humor. Quina gran habilitat té per portar-nos d’allò emotiu a lo còmic i viceversa de la forma més natural.
Anem-nos tots a Calabuch; jo de moment me’n vaig anar a Peníscola, el lloc triat pel cineasta valencià per explicar-nos aquesta memorable i inoblidable pel·lícula.
Juan Bibian
