PART II. La Salut Mental en pandèmia
La pandèmia de COVID-19 ha afectat la salut de les persones, però també els seus objectius, les dinàmiques familiars, els rols laborals i l’estabilitat econòmica. En aquest sentit, representa una crisi global sense precedents que ha exercit un impacte sobre la salut mental a través de múltiples mecanismes de forma simultània.
A Europa, segons l’OMS, els problemes de salut han augmentat durant la pandèmia, amb un clar augment en els nivells d’ansietat i estrès. Diverses enquestes mostren que al voltant d’un terç de les persones adultes adults reporta nivells d’angoixa. Entre la població més jove, aquesta xifra arriba a 1 de cada 2 persones.
Els problemes de salut física, l’aïllament, la manca de contacte social, la dificultat en la conciliació amb la vida personal, els canvis d’hàbits, els problemes laborals, etc. comencen a “passar factura” a la salut mental de la població.
A Espanya, i segons dades de el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), en aquest primer any de pandèmia, un 6,4% de la població ha acudit a un professional de la salut mental per algun tipus de símptoma, el major percentatge (un 43,7%) per ansietat i un 35,5% el per depressió.
Més del doble de les persones que han acudit a aquests serveis de salut mental són dones. Les responsabilitats familiars i de cura o la violència de gènere, han estat alguns dels principals factors que ha provocat o agreujat els problemes de salut mental en la població femenina. I un dels principals factors de risc de patir ansietat i depressió és ser dona.
Al factor de gènere, se suma també l’econòmic com un altre determinant d’una pitjor salut mental. L’enquesta de CIS revela que el percentatge de persones de classe baixa que s’han sentit decaigudes, deprimides o sense esperança durant la pandèmia, gairebé duplica el d’aquelles que s’identifiquen amb la classe alta.
Per a les persones joves, aquest any de pandèmia ha resultat també difícil. Les persones de 18 a 34 anys són les que han freqüentat més els serveis de salut mental, han tingut més atacs d’ansietat, més símptomes de tristesa i han estat les persones que més han modificat la seva vida habitual a causa d’aquesta situació.
Finalment, cal assenyalar l’especial vulnerabilitat de les persones amb problemes de salut mental, anteriors a la pandèmia.
El principal problema que es presenta a les consultes té a veure amb la manca de temps a la qual se suma una desestructuració del sistema tal i com l’hem conegut fins ara, amb pèrdua de presencialitat tant per organització dels centres de salut com per les pors dels pacients a ser visitats de manera presencial. No podem oblidar que la gestió de la salut mental necessita una atenció més acurada. L’exploració de l’esfera psicoemocional requereix un entorn que afavoreixi l’expressió d’emocions, que en molts casos el pacient no sap com comunicar-les. Tenir temps per l’entrevista a les consultes és una condició indispensable i irrenunciable. Aquesta manca de temps es pot pal·liar amb el desenvolupament d’habilitats professionals en el terreny de l’entrevista clínica i la comunicació, que ara més que mai es fan imprescindibles. D’aquesta manera, el metge de família pot ser més acurat tant en qüestions d’exploració de símptomes com en la certesa de proporcionar la millor alternativa terapèutica al pacient, no sempre farmacològica.
Cal replantejar l’assistència de manera multidisciplinar, potenciant la figura infermera com a part indispensable en la conducció de grups psicoterapèutics, afavorir la incorporació de professionals psicòlegs al CAP , recolzar el suport social i incloure definitivament la comunitat com a eix imprescindible en el procés terapèutic del pacient.
