Text: Abdó Florencio
El passat dia 9 d’agost ens va deixar un gran home, parlo d’una persona que ha destacat molt tant en la seva vesant familiar, professional com en el món de l’associacionisme, parlem d’en FRANCESC BOIX I TORRES.
Va néixer l’any 1927 a casa dels seus pares Pepeta i Francesc en l’acabat d’estrenar Barri del Plus Ultra. Al barri hi passarà tota la vida i on era casa dels seus pares va formar la seva pròpia família. Sempre deia ser la persona més gran que havia nascut i viscut a la mateixa casa del seu barri.
La seva infantesa la va passar entre l’escola, el futbol i la guerra, la qual per ell no va suposar massa trauma, o això explicava sempre des dels seus ulls d´un nen de 9 anys.
L’escola estava situada al mateix Plus Ultra i acabaria els estudis a l’escola “ El Asilo de Port”. Una de les seves grans passions fou el futbol i molt abans de ser culé fins a la medul·la el seu gran equip fou el Club Atlètic Ibèria: l’Ibèria !!! Arribant a ser el soci num. 1 com indica el seu carnet que mostrava sempre orgullós.
Un cop acabats els estudis va entrar a treballar a la fàbrica de Sabons Barangé situada al carrer Gayarre de Sants. Un dels molts records de la fàbrica va ser el trasllat a Santa Perpètua de la Mogoda el que va fer que aprovés el carnet de conduir en una setmana.
A la seva dona, la Maria, la va conèixer en una sala de cinema veient la pel·lícula “Qué bello es vivir”. Del matrimoni en nasqueren dues filles, la Mília i la Conxi, 5 néts i una besnéta. Per a ell el més important era la família.
Una de les més grans satisfaccions va arribar quan es va desafectar i arreglar el barri. Amb tot, el seu llegat és l’agraïment infinit de tots el que l’han conegut per la seva manera de sembrar l’harmonia, d’estar sempre disponible amb sentit de l’humor, respecte, SEMPRE COM UN SENYOR.
En la vida associativa cal mencionar que va ser un dels fundadors de l’A.V.V. Plus Ultra de la qual va ser president durant molts anys, també va ser un dels fundadors de la Unió d’Entitats i de la Coordinadora de A.A.V.V. i Comerciants, molt orgullós de la festa de la Trepitjada de Raïm que al principi va començar la FAMILIA PEÑA, i que després es va afegir l’A.V.V. fins que anys més tard es va fer càrrec la pròpia associació. L’única que es fa a la ciutat de Barcelona! – això sempre ho deia tot orgullós.
Va ser condecorat amb la MEDALLA DE LA CIUTAT l’any 2003, i durant els anys del seu mandat l’associació va rebre el premi del districte. Durant molt de temps els seus amics i col·laboradors inseparables van ser Francisco Yeste i en Damián Torres, amb els quals assitia a totes les reunions que es feien a nivell de barri, districte o ciutat. En els darrers anys vaig tenir la sort de poder estar al costat d’aquests gran homes i entrar a formar part de la junta i des d’ aquell moment convertint-nos en els tres mosqueters i el seu “JEFE”: Dartanyan.
Els darrers anys tenia el costum de passar cada matí pel meu establiment quan anava a comprar el diari i petàvem la xerrada. Un cop a l’any, fèiem una visita d’obra: havíem d’anar a veure el pessebre que feia l’Abdó. Realment, era una excusa, per fer un esmorzar de forquilla!.
Podríem omplir moltes pàgines parlant de la seva vida amb anècdotes, però crec que les persones que el coneixien saben reconèixer l’esperit i el tarannà humà, generós i compromès que sempre el va caracteritzar. Per a mi i la meva família en Francesc va significar-ne un exemple.
