Rafael Ochoa
El parc del nostre barri anomenat el Jardí dels Drets Humans, és conegut per quasi tots i totes, està situat entre el Passeig de la Zona Franca, carrers Foneria, Jane Adams i carretera del Prat, franquejat pels edificis El Graner, Cap La Marina, Biblioteca Francesc Candel i Sala Pepita Casanellas, la resta són habitatges i negocis.
El que potser és menys conegut és la història d’aquest parc. Era privat en el seu inici. Va ser construït l’any 1960 destinat a l’esbarjo o descans dels treballadors de la fàbrica de Làmpades Z (Philips) en la qual els treballadors feinejaven moltes hores; fins i tot doblant els torns. Decisió de l’amo de l’empresa, el senyor Anton Phillips i dissenyat per la seva esposa, Van der Harst, una amant de la naturalesa i dels paisatges que en els seus nombrosos viatges va portar més de 60 espècies de plantes i arbres de diferents llocs del món.
Va omplir la zona de vegetació en una extensió de 22.000 metres quadrats, construint també una pista de patinatge de 267 metres quadrats i un llac de 139 metres quadrats, que encara són en peu.
Amb el temps, la fàbrica va tancar i es va abandonar el jardí l’any 1999. La vegetació va créixer i el jardí es va quedar sense cura. Com que el sol era molt fèrtil (hem de recordar que aquesta era una zona d’horts) les espècies van aconseguir sobreviure.
L’any 2004, l’arquitecte Jaume Graells es va encarregar de la remodelació del parc introduint 70 espècies d’arbres i 30 punts de llum, en cada un d’ells hi ha una placa en la qual s’hi pot llegir un article de la Declaració Universal dels Drets humans, són 30 exactament. S’inicia el recorregut a la baixada que hi ha a la rampa d’accés del carrer Foneria.
Avui es coneix la zona com l’Illa Philips i m’agrada passejar pel seu interior, ja que convida a la lectura, la conversa i la relaxació. Estan tancades les entrades i sortides, que en són cinc i té horari d’apertura i tancament segons la temporada d’estiu o d’hivern. Penso que està una mica descuidat i s’hauria de cuidar per fer-lo més atractiu a la canalla.
Durant l’any s’hi celebren diversos esdeveniments culturals, potser el més idoni per l’ambient que genera el jardí, és el pessebre vivent que organitzen diverses entitats i associacions de La Marina.
