Redacció:Laura Sicilia
El 26 de juliol de 2008 ens va deixar el veí d’Alts Forns, José María Irurtia López, un navarrès nascut al 1940 a Puente la Reina que va aterrar per primer cop al nostre barri amb tan sols setze anys per treballar a la fàbrica SEAT i va tornar de nou al 68 establint-se definitivament.
Al llarg de la seva vida, en José María va ésser un home lluitador i compromès amb el barri. Va començar fent catequesi a l’església de la Mare de Déu de Port, on va conèixer a la seva dona, Teresa Pérez González, veïna de tota la vida de la Marina. Va ser un dels dirigents de les protestes i la vaga de fam de set dies que van tenir lloc a la empresa Motores Afa, desencadenades a causa de l’acomiadament de 550 treballadors sense oferir-los liquidació, entre ells, ell, als anys 70. Protestes que van finalitzar amb la detenció de José María i problemes de salut per a tots aquells que havien realitzat el dejuni, però que van aconseguir que s’indemnitzessin als treballadors acomiadats. José María va formar part de la Juventud Obrera Cristiana, del sindicat UGT i del partit socialista. Va participar en múltiples reunions clandestines i accions reivindicatives fins al punt d’ haver estat controlat per la policia secreta i rebre més d’una visita de les que llavors feien els grisos. “Tenia una corda per si algun dia havia de saltar per la finestra” ens diu la Teresa, la seva dona. Per casa seva van passar personalitats com Pasqual Maragall i d’altres polítics rellevants.
Arriscant-se a patir pallisses o corrents elèctriques, com en alguns casos havia passat, en José María repartia octavetes dins les empreses on treballava en contra del règim franquista. Va ser líder sindical a l’empresa Bruguera. Als anys 80 va començar a treballar al Patronato municipal de la Vivienda, l’actual Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, lloc on va romandre fins un any abans de la seva mort, quan es va jubilar. En aquí en José María era anomenat “Santa Teresa de Calcuta”, ja que la seva solidaritat no tenia límits. En aquesta entitat va prendre el càrrec de president, el primer de la institució. En aquests anys va lluitar per aconseguir la creació d’un ambulatori al barri, juntament d’altres com en Juan Antonio Reyes, company de diverses lluites per la millora dels barris de La Marina, que el descriu com un home que emanava solidaritat, pròxim i amb molta humanitat, que va encapçalar moltes de les lluites socials dels barris de Zona Franca.
José María també va formar part de l’Associació de Veïns de Nostra Senyora del Port, on va coincidir amb Julio Baños, qui el defineix com un home fabulós, que defenia les seves idees polítiques amb tenacitat i convenciment i que era capaç de posar diners de la seva butxaca per ajudar als demés. José María Va passar els seus últims dies tal com va començar, fent catequesi. Fins als últims moments col·laborant. Aquells que el coneixien bé com Salvador García, amic de tota la vida, el descriuen com “un fenomen”, “una de les persones més importants que he tingut el gust de conèixer i tractar”, “noble, lleial i obert”, “un home bolcat sempre amb qui més ho necessitava”. En Salvador va dedicar una poesia al seu amic, la qual diu així:
AL CHE MARI
Miro hacia atrás, tiempo lejano
Joven y fuerte, tierno, contento
Gran corazón, siempre en la mano
Dispuesto a darlo en todo momento
De nuestros barrios has sido guía
Cualquier vecino da fe de esto
Con tu honradez José María
Fuiste amigo, fuiste maestro
Tu implicación, codo con codo
En el trabajo,siempre el primero
Ni una renuncia, dispuesto a todo
Has sido apoyo para el obrero
Tu gran amor, la religión
La fe en Jesús, seña y modelo
Tu buen hacer, tu devoción
Son pasaporte para ir al cielo
Para tus padres, hijo ideal
De tus hermanos, fuiste garante
Para tus hijos, padre ejemplar
De tu mujer, marido amante
Como el amigo que quise siempre
Has sido hermano que no he tenido
Tiernos recuerdos, guardo en mi mente
De mil momentos que hemos vivido
Por esto hoy que mi alma nota
Que es el momento de despedirte
Llanto en los ojos y la voz rota
Mis cuatro versos quieren decirte
No caminaré más contigo
Ya no seguiré tus pasos
No sentiré tus abrazos
Adiós mi querido amigo
“AL CHE MARI”
Salvador García
2 de Octubre del 2009
