Dra. Mariam de la Poza Abad, premi a l’excel·lència per la seva trajectòria professional

La Dra. De la Poza coneix el barri, no només perquè és metge de família si no perquè aquí van viure els seus avis, als que visitava de forma freqüent i amb qui recorda molts estius al carrer Anoia, del Polvorí. El seu pare treballava a Missan. Fa 17 anys exerceix la seva especialitat al Cap Dr. Carles Ribes. El va triar per fer la seva residencia perquè era el centre que atenia els seus avis.

Entre somriures i gestos seriosos ens explica la seva feina i els inicis de la seva carrera. Parlem al seu despatx. Enmig de fotografies, post-its i anotacions varies penjades es respira un clima de confiança. cheap albion gold De la Poza té tres fills i com a la majoria de mares treballadores la conciliació no sempre li va resultar fàcil. Es reconeix com una generació de fills d’obrers que van aconseguir professionalitzar-se.

El seu camp, la medicina de família s’encarrega de la primera atenció al pacient quan no es tracta d’alguna cosa urgent, atén les patologies cròniques, es fa de manera integral i és el primer filtre al sistema sanitari, segons ens explica ella mateixa.

Quina és la seva valoració de l’aplicació de la medicina comunitària al barri?

L’atenció que fem al barri és molt propera, els pacients estan contents. No només atenem aquí, també sortim fora. Fem xerrades a casals i participem en diversos projectes comunitaris.

Quins desafiaments afronta aquest camp de la salut al barri?

El principal problema és que les persones del barri pateixen distintes patologies a la vegada i això crea una gran demanda al centre. Un pacient pateix hipertensió i diabetis al mateix temps i realitza tots els seus controls aquí (al Carles Ribas). Son pacients que confien molt en els seus metges i no utilitzen cap mútua, com passa en altres zones de la ciutat.

Han detectat quines malalties son les més freqüents al barri?

Com exemple, al nostre centre tenim més índex d’obesitat que a la resta d’ambulatoris. També hi ha patologies de depressió i ansietat, degut al nivell socioeconòmic del barri.

Pobresa i crisi tenen relació amb algunes malalties?

Sí, estan relacionats i des dels centres de salut lluitem per a contrarestar-ho, però hi ha moltes coses que evidentment no podem resoldre. De vegades se sent impotència.

Hi ha hagut canvis als quadres de les malalties abans de la crisi en comparació amb els actuals?

Amb la crisi hem notat que hi ha més demanda, més preocupació per la salut, la gent té ansietat ja que econòmicament no està bé.

Quin tipus de malalties pateix la gent a causa de la crisi per exemple?

La hipertensió, diabetis, patologies cardíaques… Als últims anys a més, hem notat que ha augmentat el consum d’alcohol al barri, això porta conseqüències molt negatives.

Joves i adults solen tenir quadres clínics comuns?

La gent gran té patologies de hipertensió, diabetis, patologies cardíaques, respiratòries… La gent jove no té aquestes patologies cròniques, però per la situació econòmica estressant tenen més tendència a la depressió, ansietat, problemes d’insomni…

Les malalties més freqüents son més o menys comuns a tots els barris de Barcelona o hi ha particularitats?

Es diferent ja que es tracta d’una població diferent. Els recursos per actuar també son diferents.

Des de la salut, cóm ha evolucionat el barri?

Era un barri que havia sofert molt pel tema de la drogodependència. Abans sortíem contínuament a atendre casos de sobredosi. Ha millorat però el problema hi és, només que ha canviat la manera de consumir droga. buy albion gold Aquí es va posar una unitat mòbil per atendre aquests casos i ha millorat molt.

Cóm els han afectat els retalls en Sanitat?

Una de les preocupacions importants és la pèrdua de personal sanitari. albion gold Es fa difícil suplir les baixes, les vacances, i es nota més des de les retallades.

A propòsit, vostès van tenir tres baixes…

Sí, l’estiu passat es va treure un metge i una infermera, se’ns va explicar que era en base a la població atesa pel centre. buy albion gold Vàrem lluitar, el diari La Marina també ho va publicar i vam aconseguir que tornés el metge, però encara estem tramitant el retorn de la infermera. buy albion silver Després, també de passada també s’amortitzà una altre plaça d’infermeria.

Quina és la seva visió de la relació entre els professionals de la salut i els responsables polítics de la sanitat?

Crec que últimament hi ha més preocupació. Es destinaran més fons a la sanitat barcelonesa, però no s’ha considerat els índex socioeconòmics de la Marina. Hem enviat una carta a la Conselleria de sanitat per que se’ns tingui en compte amb els nous recursos.

La gent del barri sent molt seu aquest centre, expliqui’ns alguna anècdota.

Aquest centre va ser fruit de la lluita veïnal del barri. La gent gran ve sense demanar hora i segueix fent la cua perquè és el que es feia tota la vida.

Recordo un senyor que va tenir un problema de salut al carrer, urgència va assenyalar que necessitava atenció urgent del clínic però el senyor s’oposava a que li portessin i reclamava que primer el veiés el seu metge del centre. cheap albion gold La gent prefereix venir aquí abans que trucar al 061 per a una urgència.

Això deu ser molt satisfactori…

Sí, fa molta satisfacció que la gent confiï en tu per atendre la seva salut.

Canviem una mica de tema…Quina ha estat la seva experiència al estudiar una carrera tradicional i fins fa poc, majoritàriament liderada per homes?

Vaig poder estudiar medicina gràcies a la fractura de barreres, a que la classe treballadora va poder entrar a la universitat. Es veritat que al principi la majoria eren homes, però després ha canviat. Soc professora del Clínic i la majoria d’estudiants son dones. Mai vaig tenir cap problema pel fet de ser dona.

Què destacaria de la seva trajectòria al barri?

Jo em vaig formar i vaig fer la meva especialitat aquí, i vaig tenir la sort de poder quedar-me. L’equip va confiar en mi per assumir la direcció del centre.

La doctora Carmen Iglesia, la Dra. Isabel Duaso i l’equip de la Marina també han guanyat aquest premi a la excel·lència. És un orgull per a tots nosaltres.

Personalitza una generació de dones professionals, quin missatge deixaria a les joves?

Les sortides son difícils, però crec que s’ha de lluitar per allò que t’agrada i et motiva.