Editorial – Abraçar el 2020 amb la determinació d’aconseguir canvis

Cadascú tenim una valoració particular de com ha estat l’any i la dècada que passa. Quins han estat els nostres assoliments, reptes i també fracassos. Acostumem a fer aquesta mirada per reflexionar i intentar ser més encertats i efectius ens els nostres propòsits futurs i més justos i empàtics amb les persones que ens envolten. Potser és convenient fer aquest exercici també com a petita col·lectivitat. Sortir del nucli personal i familiar per pensar-nos com el barri que som. Un subjecte ben viu i amb els propis encerts, fracassos i reptes. Nosaltres ho hem fet. I el resultat assenyala alguns punts en comú en aquesta espècie de mini diagnòstic.

En primer lloc, compartim la satisfacció de mantenir l’esperit de veïnatge ben arrelat. Per nosaltres qui viu al costat no és cap desconegut, encara és el fill de, el germà de, o els pares de… Ens coneixem i ens reconeguem mútuament. En la immensa majoria de casos sabem si el veí d’enfront o del costat es troba bé o malament. No és que carreguem amb els seus problemes, però la seva realitat tampoc no ens és indiferent. Compartim les alegries i també les tristeses, i ens enorgullin d’això, de mantenir aquest esperit de comunitat. Així que aquest apartat ens ho apuntem en “encerts”.

En segon lloc, té molt de ressò entre nosaltres la idea de superar els inconvenients que continua tenint viure a La Marina. La manca de serveis, l’encara deficient servei de transport, l’oferta cultural i d’oci de qualitat o la necessitat del servei d’emergència de salut… On apuntem això? Aquí estem dividits. Uns l’apunten en “fracassos”, perquè fa molt de temps que els reclamem i ara ja som una mica conformistes i còmodes per seguir reivindicant-los. I d’altres, més apaivagats, ho apunten en “reptes pendents”.

En tercer lloc, compartim les nostres necessitats. La més accentuada i expressada en diverses converses i entrevistes, sense distinció de grup d’edat ni de cap altre tipus, és la de generar oportunitats de feina. És el principal repte.

Però nosaltres sumem un més: La necessitat d’articular-nos i de consensuar no només el diagnòstic de les necessitats i problemes, sinó també algunes propostes de solució. Sabem el que necessitem, però encara tenim el repte de saber-nos plegats a l’hora de proposar alternatives a allò que no volem. És aquí on el paper de cadascú i de les nostres associacions i entitats, de les quals participem, té un paper rellevant. Ser conscients i posar-nos-hi és l’altre  repte més important. Sembla que s’obre una nova etapa i anem pel bon camí…

Ja tenim govern!

Si parlem de situacions col·lectives, doncs hem de reconèixer que una bona manera d’arrencar aquest 2020 ha estat la notícia que ja tenim govern! Després de tot el periple i de l’ascens de l’extrema dreta, la normalitat ens ha semblat extraordinària. Toca desitjar el millor a qui ens governa, ja que el nostre benestar raurà en bona part en els encerts o infortunis que tingui la seva gestió.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada