S’acaba el curs escolar i amb ell arriben les esperades pels infants, i temudes pels pares i mares: les vacances d’estiu! Comença el pelegrinatge de nens/es a casa dels avis i familiars, alguns, amb sort, aniran a casals d’estiu. És el moment en què ens recordem de la feina que fan els professionals de l’ensenyança. Arribats a aquest punt és quan valorem la feina que realitzen durant tot l’any, perquè si a casa tenim dos o tres nens voltant, jugant, cridant… Llavors és quan pensem en com de “divertides” han de ser les classes amb vint nens i nenes durant els 9 mesos que ve a durar el curs.
El primer que surt a la conversa entre pares és que els mestres tenen quasi tres mesos de vacances. Però d’aquests quasi tres mesos, pels qui ho desconeixen, quan els nostres fills acaben l’escola sobre el dia 21/ 22 de juny, el professorat continua anant a l’escola recollint el material de les classes, posant notes i fent diferents tasques… Fins a final de mes. Els primers dies de juliol fins i tot fan cursos de reciclatge si no l’han fet al llarg de l’any fins que arriben les vacances sobre el dia 10.
La resta de juliol i agost alguns respiren i pensen allò de “per fi sols”. Però com tot el bo s’acaba ràpidament i el primer de setembre ja han de tornar al centre a programar el curs, netejar aules… no obstant continuem pensant, en la majoria dels casos, que un mes i vint dies són molt. Però pensem en els mals de caps, nervis, i tota la resta, si haguéssim de ser nosaltres els que hem d’aguantar, no només als nostres fills, tancar-nos amb, i torno a repetir, vint petits demoniets dins d’una aula durant unes quantes hores, no tindríem ganes de fer aquestes vacances sinó bastants més!
