EMBOLICA QUE FA FORT

Alfons Duran Pich

Durant uns dies, el debat d’investidura al Parlament de Catalunya ha tingut ocupat el personal, ja que la lliga de futbol està de baixa temporal i la pandèmia limita altres esdeveniments. Es tractava de comprovar si la majoria independentista podia posar-se d’acord en l’elecció d’un candidat de consens. Atès que Esquerra Republicana de Catalunya tenia un parlamentari més que Junts per Catalunya, els corresponia a ells proposar-lo. I així ha estat. El candidat nominat (Pere Aragonès García) no ha aconseguit els vots necessaris, ja que els parlamentaris de JuntsxCat s’hi han abstingut.

I ha estat llavors quan s’ha produït una explosió controlada, en què els nois i noies d’ERC, al costat de la seva cort mediàtica, han expressat la seva trista amargor (sempre controlada) davant la “traïció” dels col·legues independentistes. Drames a part, haurem d’esperar un parell de mesos per veure quina solució hom assoleix.

En qualsevol cas, el partit que lidera amb mà fèrria mossèn Junqueras ha de fer una anàlisi en profunditat (d’aquells que recomanaven als “exercicis espirituals”) si vol comprendre el que està passant. Anem a donar-los unes pistes, per si els serveixen d’ajuda:

  • Catalunya és un país ocupat política i militarment. Hi porta segles, en aquesta situació. Tot necessita el consentiment del virrei de torn.
  • L’“Espanya de les autonomies” és un invent groller en termes organitzatius. Es va crear per impedir la reclamació dels drets històrics de Catalunya i Euskadi.
  • Els parlaments autonòmics són parlaments de fireta. Les seves decisions poden ser revocades per qualsevol de les múltiples institucions de l’Estat, sempre prestes prestes a intervenir.
  • El “poder executiu” (el govern de la Generalitat) només serveix per gestionar el dia a dia del territori català, sempre que no s’aparti gens del guió escrit per l’“autoritat competent” de la capital del regne.
  • Aquest govern és responsable de la despesa pública però no dels ingressos, ja que la màquina recaptadora de l’Estat es queda amb els impostos pagats pels contribuents catalans i després transfereix a la Generalitat el que considera pertinent. I a això li diuen cínicament sistema de “finançament”. Et “financen” amb part dels diners que abans t’han furtat.
  • Una notable majoria de la població que viu i treballa a Catalunya no n’és conscient, i per això presenta les seves queixes a la Generalitat, com si aquesta pogués decidir alguna cosa per alleujar-les. Es reclama a l’interlocutor equivocat, amb l’auxili de l’”esquerra institucional” (Socialistes, Catalunya en comú Podem i altres espècies menors) que, bo i coneixent l’arrel del problema, l’amaguen en benefici propi, la qual cosa en palesa la baixa estofa moral.
  • En paral·lel l’Estat es fa el sord, assenyalant les comunitats com a responsables de qualsevol ineficiència. En un hàbil moviment centrífug i centrípet, defuig els fracassos i es queda els encerts. Tot això gairebé sense posar-se vermell i en nom del “Gobierno de España”.
  • El senyor Aragonès, si és elegit president de la Generalitat, ha d’entendre que la seva missió serà administrar els recursos que li deixin administrar i poca cosa més.
  • Ha d’oblidar-se de la  “taula de diàleg”, que és com el “conte de la lletera” en versió cañí.
  • També ha d’assumir que la seva forma d’entendre la independència (versió “el dia més llarg”) no casa amb la voluntat independentista de la societat civil, i que les seves declaracions en aquest sentit són pura retòrica. Com que porta ja molts anys militant a Esquerra Republicana, li serà fàcil d’entendre-ho, ja que el seu partit mai no ha fet res de concret per aconseguir la independència (a part de repetir-ne la cantarella), en els seus noranta anys d’existència.
  • Tot el que es pugui fer en favor d’una República independent s’ha de fer des de l’exterior, sigui a través del Consell per la República o de qualsevol altra organització que no hagi de respondre davant l’Estat espanyol.
  • El senyor Aragonès ha de governar la gestoria i seguir fent tràmits. Són actuacions a curt. Els plans a llarg que suposen moviments estratègics cal pensar-los i implementar-fora. Són funcions diferents realitzades per òrgans diferents. Tot molt ben delimitat.

Si el senyor Aragonès, els seus nois i el seu pare espiritual no tenen en compte algunes d’aquestes consideracions, s’equivocaran de ple.

Jo recomanaria a Junts per Catalunya que d’aquí a un parell de mesos (no abans) doni suport a la candidatura de Pere Aragonès i acordi amb ERC un pacte “flexible” de legislatura, sense entrar al govern. Serà llavors quan els “republicans” aprendran de veritat de què va la pel·lícula i deixaran a la sagristia les flors de lliri que acostumen a portar a la mà.

Perquè sense el “contuberni independentista” del Consell per la República (com el qualifica la insidiosa senyora Eva Granados) i l’extraordinària feina que fa a l’exterior, l’exèrcit d’ocupació hauria obert de nou la Model i ressuscitat la Brigada Polític Social.

Alfonso Durán Pich

Publicat el 31 de març del 2021 a https://www.alfdurancorner.com/

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.