“Uno de los nuestros”

Imatge: Fundación Princesa de Asturias

Juan Bibian

La presència de Martín Scorsese a Oviedo per rebre el Premi Princesa d’Astúries de les Arts reconforta als bons aficionats al millor cinema dels últims 50 anys. És tan merescut com ho van ser els de Woody Allen o Francis Ford Coppola, sens dubte tres dels millors cineastes nord-americans moderns.

Classe magistral del director de Queens davant multitud d’alumnes. Nascut a un barri conflictiu d’emigrants i provinent de classe treballadora, com molts de nosaltres als nostres barris. Això ho va reflectir a les seves pel·lícules de gàngsters com “Malas calles”, “Taxi Driver”, “Toro salvaje” o “Uno de los nuestros”, encara que mostrés també el seu talent a altres enormes films com “La edad de la inocencia” cota màxima del cinema romàntic de qualité o “La invención de Hugo”, cant d’amor als pioners del cinema, i més concretament al mag Meliés.

A part de ser un gran defensor de la preservació de les grans obres del cinema també va comentar la seva preocupació pel futur del setè art, el món virtual, l’excessiva desinformació dins del visual, el desconeixement de la narrativa cinematogràfica actual i les dificultats perquè els veritablement grans puguin fer les seves pel·lícules. El Cinema és art i no pot ser tractat com un pur entreteniment.

“Si la política migratòria de Trump hagués començat el 1909, jo no hi seria aquí”                 Scorsese dixit.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada