“Un poble vertical enmig de la ciutat”

Coneixem la cooperativa d'habitatge La Chalmeta i els seus veïns i veïnes

Andrea Bello


Acompanyats del soroll d’obres de la transformació de la Marina del Prat Vermell arribem a La Chalmeta, un edifici d’estructura curiosa amb grans balcons, situat al carrer Ulldecona. L’edifici és particular, sobretot pel que no es veu a primera vista,  l’organització dels seus veïns i veïnes en un habitatge cooperatiu. Paraulassa aquesta última que la meitat dels mortals no entenem.

Ens reben l’Antje i l’Esther i ens comencen a guiar escales amunt pels espais comunitaris. Pel camí ens trobem veïns i veïnes que se sumen a l’expedició. Quan arribem a la terrassa ja som vuit persones. “En aquest espai volem fer un hort i jardineres, així com un espai de trobada per als veïns” diu l’Antje, “Prenem les decisions en comunitat, per exemple si tenim un espai lliure entre tots es consensua que s’hi fa” comenta l’Esther, treballadora social, i subratlla que “aquesta és la clau de l’habitatge cooperatiu”.

Acabem als baixos que estan dividits en tres espais, el primer l’ocuparà la botiga de Keras Buti, cooperativa d’alimentació sostenible. Un altre espai de cotreball que, tant veïns del barri com membres de la cooperativa, poden utilitzar com a despatx pagant un cànon. Finalment, una zona comuna amb cuina inclosa, per fer-la petar una estona, on ens instal·lem asseguts al voltant d’una gran taula i comencem a xerrar.

“En contra del que la gent pugui pensar, tu no perds el teu espai d’intimitat”, ens comenta la Teresa amb la seva veu pausada; la Mariona, fisioterapeuta i més enèrgica afegeix, “tens a casa teva el teu espai privat, i a més guanyes en espais comuns que d’altra manera no tindries, com la terrassa o aquesta sala gran per celebrar reunions, aniversaris…”.

Viure en una cooperativa té avantatges econòmics, que d’entrada són el ganxo per participar-hi. “És una alternativa assequible a la compra o el lloguer” diu en Walter, marit de l’Antje. En Marc, funcionari, ens explica millor el sistema de la Chalmeta “cada cooperativa és un món, en el nostre cas tenim el sòl cedit per l’Ajuntament per un període de 75 anys, ampliable fins a 90”. En aquest cas els membres de la cooperativa, és a dir tots els veïns i veïnes, han posat els diners per aixecar l’edifici, “conjuntament com a Chalmeta hem demanat un préstec per cobrir les despeses de construcció que anem tornant cada mes”, amb aquest sistema cada veí paga mensualment una quota segons els metres quadrats del seu habitatge, que se situa molt per sota del que podríem pagar per un lloguer actual. Varia entre els 290 i els 520 euros en funció de la dimensió del pis assignat.

Tot i aquests avantatges, el principal guany que coincideixen tots a destacar és el fet de recuperar el sentit de comunitat “Ens hem d’organitzar d’una altra manera i aquest sistema d’habitatges pot contribuir a resoldre un problema molt greu de soledat” diu l’Esther. I ho il·lustra la Mariona “De vegades arribes estressat de la feina i hi ha uns veïns fent un vermut, t’hi sumes i ja el dia et canvia. Hi ha un ambient que anima a sortir i compartir en comptes d’estar veient Netflix”.

I en aquesta mateixa línia s’expressa la Teresa “nosaltres som de fora i aquí no tenim família, ara sabem que tenim persones que es preocupen per com estem i que ens ajuden, els nostres veïns i veïnes”.

No obstant això, no tot és un camí de roses a la Chalmeta. Un habitatge cooperatiu també suposa nous reptes. “És com una empresa, però gestionada pels veïns” comenta el Walter, “tot ha de ser aprovat per consens i clar que això genera tensions, a vegades. “Les decisions s’han de treballar molt més i cal un esforç per part de tothom per arribar a acords” afegeix l’Esther.

Per exemple, “per un problema tècnic vam trigar molt a tenir aigua calenta, i quan va arribar el fred… això sí que va generar tensions!” continua la Mariona, ara en to relaxat. “Som 32 famílies amb diverses formes de pensar i de vegades costa posar-se d’acord, però al final a tot s’arriba” conclou la Teresa.

La Covid va impedir que abans de mudar-nos als habitatges, els convients per conèixer-nos poguéssim fer trobades abans. “Ens hem llançat de cop a la convivència, una mica com Gran Hermano”,  bromeja el Marc. “I de moment no hi ha nominats”, li segueix en Walter.

El 5 de març la Chalmeta ha celebrat la seva inauguració, amb la intenció d’obrir-se al barri que l’acull. La gran majoria dels veïns ja vivien abans a altres zones de la Marina i volen continuar col·laborant i sumant pel barri. El Prat Vermell encara és en transformació, però hi veuen molt potencial, això sí, ja tenen algunes demandes “estaria bé tenir un transport públic millor que connectés amb el centre, ah!, i una piscina municipal!” reivindica en Marc.

Per acabar la visita, i com passa a tots els pobles, alguns dels veïns ens obren les portes de casa seva mentre la resta del grup comenta temes pendents de la comunitat, una mostra de com és compartir l’espai vital a l’habitatge cooperatiu de la Chalmeta: comunitari, obert a tothom i amb molt bon rotllo….

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.