Neus Munté (JxCat) és elegida presidenta de Sants-Montjuïc en un primer plenari marcat per les protestes veïnals

Pancartes exhibides pels activistes veïnals en la protesta viscuda al primer plenari de la legislatura. Víctor Recacha/La Marina

Víctor Recacha

La  regidora Neus Munté, de Junts per Catalunya, ha estat elegida aquesta tarda presidenta del districte de Sants-Montjuïc en la jornada de constitució del Consell de Districte. Es tracta d’un càrrec simbòlic sense competències executives —és el regidor del districte qui s’encarrega de gestionar el dia a dia dels barris— però que es reserva la competència de presidir les sessions plenàries del districte.

L’exvicepresidenta de Catalunya ha estat validada pels vots dels consellers de districte per unanimitat en base a un acord de ciutat entre comuns, socialistes i republicans que, segons ha trascendit, reparteix les presidències de districte entre grups d’oposició. A aquesta aliança s’hi han sumat els vots del partit de la regidora que aspirava al càrrec, JxCat, i Ciutadans, que també ha recolzat Neus Munté. 

Tot just ser elegida, la nova presidenta, que agafa el relleu de la socialista Montserrat Ballarín en el càrrec, ha fet un discurs en què s’ha compromés “a escoltar i garantir el dret a participar”. Ha refermat també el seu “compromís amb tots vosaltres, compromís amb el progrés, amb la qualitat de vida de tots els barris de Sants-Montjuïc i de Barcelona, amb els drets i les llibertats dels veïns i veïnes” i “amb la complicitat per posar per davant tot allò que ens uneix, que és moltíssim més d’allò que ens separa.”

Neus Munté al Palau de la Generalitat. Toni Albir/EFE

La regidora ha explicat que la seva primera experiència laboral va ser precisament al districte, com a membre de l’equip juridic de l’Ajuntament. També ha volgut recordar el seu company, l’exconseller Joaquim Forn, “pres polític i president del meu grup municipal”. 

En declaracions a aquest diari, la política postconvergent assegura que pretèn “donar veu a tothom i prendre bona nota de quines son les necessitats dels barris i del conjunt de veïns i veïnes”. Es mostra predisposada a “escoltar i treballar pels 8 barris”, que titlla de “densos”.

Respecte els “drets i llibertats”, afirma que, com a presidenta, respectarà les opinions de tothom, tot i que ella no deixarà de reivindicar la llibertat del seu cap de files, Quim Forn. I amb una mirada a la legislatura que s’enceta, opina que temes com la mobilitat, l’accés a l’habitatge i la seguretat seran els que marcaran el proper mandat. Problemes que aposta per abordar “de la mà de la societat civil i de la ciutat”, “escoltant els agents del territori”. En el cas de Sants-Montjuïc, té clar que existeix un teixit associatiu “molt propositiu”.

La sala del Consell minuts després de començar. Andrea Bello/La Marina

 

Protesta veïnal

Un dels moments que ha marcat el transcurs del primer plenari de la legislatura ha estat l’irrupció d’un grup d’activistes veïnals que han extès una pancarta davant del públic i els polítics  assistents a la sessió. Segons ha pogut saber La Marina, es tractava d’un grup vinculat als moviments en defensa del dret l’habitatge.

Les seves pancartes exigien a l’Ajuntament “reallotjaments dignes” i una “solució per a Abdelah”, una persona afectada per un cas de desnonament. “La inacció ens deixa al carrer”, resava un dels cartells.

 

Debut del regidor de districte

El plenari també ha comptat amb la participació de Marc Serra, que s’ha estrenat com a regidor de Sants-Montjuïc. En resposta a la protesta dels veïns, ha reaccionat reflexionant que es tracta d’un “districte especialment combatiu”, però ha assegurat que “durant el mandat es podran abordar i vehicular aquestes reivindicacions” a través de l’espai de debat ofert pels consells plenaris. 

En declaracions a La Marina, el regidor també fixa com a prioritats del mandat la seguretat i l’habitatge: promoure habitatge públic i aturar desnonaments a través de la unitat municipal de mediació en desnonaments. Anticipa molts projectes als barris de La Marina, que explica que va visitar recentment amb motiu de la festa major de les Cases Barates on, diu, va tenir ocasió de parlar amb els veïns.

Marc Serra, activista pro-immigració, sociòleg, jurista i nou regidor del districte. Ajuntament de Barcelona

A banda de La Marina del Prat Vermell (“tenim un projecte urbanístic a llarg termini”), confessa que els “preocupa molt” la cohesió social entorn els MENAs i persones immigrades: “Hem de veure com donar respostes i polítiques d’acollida dignes a les persones que venen a viure als nostres barris.” Creu que “aquesta és la millor manera d’acabar amb la xenofòbia” perquè amb “condicions dignes”, “moltes vegades els conflictes s’esvaeixen”.

En relació al CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de la Zona Franca, recorda que l’Ajunament l’ha portat als tribunals amb la voluntat de tancar-lo i un jutge haurà de decidir. Mentrestant, què s’està fent?

“Tenim un servei d’assessorament jurídic gratuït, tenim convenis amb entitats de drets humans que fan visites allà per a donar suport als interns i estem fent tota una acció de denúncia que es dirigeix al Congrés dels Diputats”, explica el regidor, membre de la plataforma Tanquem els CIEs. Al seu parer, “necessitem derogar la llei d’extrangeria” per tal d’acabar amb la “privació de llibertat de persones que no han comès cap delicte.”

Les conselleres i consellers entrants, la presidenta i el regidor. Andrea Bello/La Marina

 

Configuració del Consell

El plenari, celebrat amb l’absència del conseller de BCN Canvi (la plataforma de Manuel Valls) ha servit també per a nomenar les conselleres i consellers de cada grup municipal de districte, designats pels partits en base als resultats electorals. En aquest cas, 6 per a BComú, 5 per a ERC, 4 el PSC, 2 JxCat i un per a Cs i BCN Canvi, respectivament. Una composició que atorga al govern municipal de coalició (comuns i socialistes) una majoria de 10 sobre 19 membres.

Al llarg de la sessió, alguns dels nous representants s’han limitat a “jurar” o “prometre” el càrrec, però altres han optat per elaborar fòrmules més creatives. Des de prometre “per imperatiu legal” i amb el “compromís” envers “la llibertat dels presos i preses polítiques” fins la defensa “dels autònoms que aixequen la persiana cada dia”, passant per la “justícia social”, el “moviment veïnal i una ciutat de drets”, “la igualtat social de les veïnes” o “la gent dels nostres barris”.

Aquest ha estat el primer de molts consells plenaris, amb el que les noves conselleres, consellers, portaveus, regidors i presidenta han donat el tret de sortida a la legislatura. A partir d’ara, toca començar la feina perquè, d’aquí quatre anys, els barris no només hagin presenciat el pas del mandat, sinó també l’arribada de canvis determinants.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada