Després de la pandèmia per la covid-19, la Unió Europea concedia uns fons massius de recuperació amb un valor de 750 mil milions d’euros. L’objectiu era ajudar econòmicament els estats membres de la Unió Europea més afectats per la crisi que va esclatar després dels confinaments estrictes i la llarga recuperació postpandèmia.
Coneguts com a Next Generation, els fons són una dotació sense precedents que pretén reparar els danys causats per la pandèmia i volen ser un impuls per assolir els objectius d’eficiència, sostenibilitat i de digitalització a tota la Unió Europea.
D’aquest fons, Espanya ha rebut 140 mil milions d’euros, una de les més altes de la Unió Europea. Des de llavors, el govern espanyol i els agents econòmics debaten els criteris i la forma per a distribuir-los i saber quins projectes prioritzar. Busquen un difícil equilibri entre garantir que els propòsits es compleixin i, alhora, evitar que l’excés de burocràcia mati les iniciatives, fins i tot abans de néixer.
A Catalunya, els ajuts per a rehabilitació ascendeixen a 480 milions, amb els quals es podrien intervenir unes 60 mil llars.
L’observatori Metropolità de l’Habitatge estima entre 1, 4 i 1, 7 milions els habitatges amb deficiència energètica.
I és que, dos anys després, la data per a sol·licitar una de les principals línies d’ajuts, l’energètica, s’esgota.
La presentació de projectes de rehabilitació d’habitatges que reclamen el finançament del fons Next Generation s’ha de fer durant aquest any, tenint en compte que el temps per a elaborar un projecte de rehabilitació dura al voltant de dos mesos. Tot aquest treball previ, així com la feina de l’arquitecte i les despeses de l’obra i el projecte són subvencionables.
Fins ara només s’han presentat unes 10 mil sol·licituds i el termini s’esgota aquest 2023
A Catalunya, les actuacions per a la millora de l’eficiència energètica, i en específic la millora de l’aïllament tèrmic a espais comuns, tenen una dotació de 163 milions d’euros. Segons les estimacions del sector immobiliari, aquesta partida d’ajuts donaria per intervenir a 25.000 llars. En total, tenint en compte tots els programes de rehabilitació contemplats amb els Next Generation en totes les administracions, les ajudes ascendeixen a 480 milions d’euros, una xifra que possibilitaria actuar a prop de 60.000 pisos o cases arreu del territori català.
L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB) estima que entre 1,4 i 1,7 milions d’habitatges de Catalunya tenen deficiències energètiques. Malgrat això, només s’han presentat 10.000 sol·licituds.
Una oportunitat per als barris com la Marina
Com indiquen els arquitectes consultats per La Marina, els ajuts “són una oportunitat que no es pot deixar escapar”. Les escales i comunitats de veïns poden treure molt de partit quant a eficiència energètica, sobretot, alguns dels edificis més antics i especialment els construïts abans dels anys 80. Durant aquesta dècada s’aprovaven les primeres normatives d’aïllament. Així, els primers anys d’aquella dècada, els edificis encara no tenien sistemes d’impermeabilització que protegissin els habitatges de les temperatures exteriors, i per això mateix són moltes les actuacions que es poden fer.
Els edificis intervinguts al Polvorí són un exemple del que es pot millorar amb els Next Generation.
Un cas que il·lustra els enormes beneficis d’una intervenció d’aquesta mena són els blocs d’El Polvorí. Hi havia una sèrie d’edificis que, els que porten més anys al barri, recordaran perquè destacaven de la resta d’habitatges per la seva antiguitat. Es tracta dels blocs auto construïts a partir del 1953, d’un maó marronós que es diferenciaven del blanc de la majoria d’edificis abans que els rehabilitessin.
La reforma estava subvencionada pel Programa d’Ajudes a la Rehabilitació d’Habitatges de Famílies en Situació de Vulnerabilitat, dins del Pla de Barris, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2017 i que tenia com a objectiu reformar unes finques que estaven gairebé en estat de runa, a més d’adaptar-les als estàndards d’eficiència energètica.
El projecte constava de dues parts. Per una banda, una fase d’estudis tècnics, jurídics i socials, per a realitzar una valoració final del cost total de les obres necessàries en cada edifici. Per l’altra banda, la redacció del projecte de les obres, així com la rehabilitació com a pas final. Tot això, subvencionat amb el 90 i el 100%.
L’Emili Hormías, arquitecte responsable en el suport tècnic de la remodelació, explica les dificultats que presentaven aquestes finques: “Com a habitatges d’alta complexitat, la gent que hi vivia era vulnerable i la pobresa energètica els afectava més: no hi havia aïllament i funcionaven amb estufes, bombones de butà o sense calefacció, fins i tot hi havia un edifici que no tenia connexió amb la xarxa de gas de Barcelona”.
El que es va fer als tres blocs d’El Polvorí va ser posar aïllament per sobre de l’edifici, que vindria a ser com posar-li un abric: no hi ha ponts tèrmics entre l’interior i l’exterior i no hi ha lloc que pugui ser un punt fred. També, es van canviar les finestres per unes amb doble vidre, a més de pintar els edificis perquè vagin en consonància amb els del voltant.
“Abans passaven molt de fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, i això té un impacte per a la salut. Amb la reforma, el confort i l’acústica els ha millorat, ja que el soroll del carrer no passa a l’interior dels habitatges gràcies a les noves finestres”, detalla l’Emili Hormías.
Cadascuna de les intervencions als blocs d’El Polvorí tenien un pressupost de gairebé 150.000€, el que suposava prop de 25.000 euros per veí, una xifra inassolible per a la majoria. El resultat de tot plegat és que la demanda de calefacció s’ha reduït entre un 36 i un 48% a tots els habitatges reformats gràcies a l’aïllament i la millora de l’eficiència energètica.
“A l’hivern quan havia d’anar al lavabo de nit, havia de córrer perquè feia molt de fred. Ara no té res a veure amb el que teníem, les finestres de casa funcionen molt bé i ens han canviat una mica la vida, és d’agrair”, detalla i anima als veïns a buscar solucions per millorar els edificis que no compleixen amb l’eficiència energètica perquè els va la salut. Hi coincideix la Glòria, malgrat que al principi li va costar adaptar-se a la forma com s’obren les finestres (abatibles, en comptes de corredisses, per evitar la filtració d’aire), està molt contenta amb la rehabilitació: “es nota molt el canvi, sobretot perquè ara gairebé no utilitzo la calefacció i no entra molt de fred ni soroll”.
Arran el boca-orella de les millores en el confort, l’estètica i l’estalvi energètic ara hi ha una altra finca al Polvorí que vol optar per aquests ajuts, ara amb el Next Generation “encara estem mirant els tràmits i ja hem contactat un despatx d’arquitectes, portarà feina posar-nos d’acord, però ells ens han animat a continuar endavant i estem segures que val la pena intentar-ho”.
Consultada sobre el tema, Sandra Bestraten, presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, explica que “la rehabilitació que s’ha fet als edificis d’El Polvorí són l’exemple del que s’hauria de replicar a altres blocs del barri de la Marina i d’arreu”, ara amb el suport dels fons Next Generation. Uns ajuts imprescindibles en molts edificis i que esperen l’atenció ciutadana perquè tenen un termini d’execució.
