Els treballadors de Nissan pacten 600 acomiadaments a la Zona Franca

Planta de Nissan a la Zona Franca en ple rendiment.

Text: Victor Recacha

La direcció de Nissan Motor Ibérica i els sindicats han desbloquejat finalment l’ERO per a acomiadar 600 treballadors a la planta de la Zona Franca. El preacord del conveni va ser votat el passat dissabte, 11 de maig, per les assemblees de treballadors, que el van ratificar, després que fos signat el dijous anterior al Departament de Treball.

Concentració de treballadors de Nissan davant el Departament de Treball, Afers Socials i Família durant les negociacions de l’ERO a l’abril.

L’acord, que venia estant sobre la taula des de fa temps, s’ha pogut desencallar en comprometre’s la companyia automovilística a “treballar pel futur de la planta” i invertir 70 milions d’euros en una nova nau de pintura. Es tractaria d’una planta d’última generació que donaria l’oportunitat a la fàbrica que se li assignés la fabricació d’un nou model de vehicle en els propers dos anys.

Tecnologia robotitzada per a pintar automòvils.

La nova nau formaria part d’un paquet d’inversions de 80 milions que preveu la multinacional japonesa amb el suport dels fons de la Generalitat. Els 10 milions restants es destinarien a millorar la línia de producció de caixes de canvi. A més, segons el pacte que ha trascendit als mitjans, “la companyia es compromet a treballar per a mantenir el nivell d’ocupació existent”.

Exterior de la planta.

Segons fonts sindicals, l’acord consistiria en la prejubilació de 550 treballadors i fins a 50 baixes incentivades. Els obrers que s’acullin al pla de prejubilacions als 55 anys gaudiran d’una fòrmula ‘85+5’: el 85% del seu salari net fins a la jubilació als 63 a més d’una prima d’adhesió equivalent al 5% en un únic pagament. En el cas de les baixes incentivades, seran voluntàries i es dotaran amb la indemnització màxima legal i 50.000€ nets. Tot i que des de l’empresa no volen revelar el cost d’aquest pla d’acomiadaments, fonts sindicals el xifren entorn als 100 milions.

Vista aèria de la Zona Franca i el polígon industrial de Nissan.

El document va ser aprovat per les assemblees dels sindicats amb major representació entre els treballadors de la planta, SIGEN-USOC, UGT i CCOO. Fonts del sindicat majoritari al comitè d’empresa, SIGEN-USOC, van assegurar a Europa Press i altres mitjans que, a la seva assemblea, el preacord es va aprovar per unanimitat. També va reunir el vist-i-plau del 91% dels 175 assistents a l’assemblea de la CCOO, segons va informar la pròpia secció sindical a Nissan a través del seu compte de Twitter. A la UGT, el document va ser validat amb el 85% dels suports, segons un comunicat de la central.

Seu corporativa global de Nissan a Yokohama, Japó.

Tot i així, el secretari general de CCOO Nissan es mostra molt preocupat per la situació a l’empresa. En declaracions a La Xarxa Notícies, va afirmar que “si [Nissan] decideix canviar d’estratègia, no els importarà perdre els 70 milions d’inversió a la nova planta o prendre decisions dràstiques”. “No ho hem aconseguit en aquest acord, però tenim clar que a partir de dilluns ens toca treballar per a obtenir un futur clar per a aquesta companyia, que avui no el té”, va sentenciar.

La planta de la Zona Franca en marxa.

Tot i que els tres principals sindicats a la factoria hagin acceptat els acomiadaments, la CGT s’hi oposa rotundament. En un comunicat anomenat “Volvemos a pagar la factura”, critiquen que no es descartin futurs acomiadaments més enllà d’“una mera declaració d’intencions” o les noves condicions salarials, “molt per sota de d’un increment salarial en la línia del IPC”. Al preacord s’estableix una millora salarial del 4% en 3 anys. Tampoc veuen amb optimisme la nova nau de pintura, perquè la seva capacitat inicial és “molt inferior a l’actual”.

En canvi, a la resta de sindicats consideren que l’acord obre l’oportunitat que es manufacturin nous models de vehicles Nissan a les plantes catalanes en el mitjà termini, a més d’un pla estratègic de formació. No obstant això, creuen, que l’empresa ha de moure fitxa, “posar-se les piles” i dotar de capacitat productiva les plantes per a garantir l’ocupació existent.

Vista aèria de la planta.

Les instal·lacions del gegant automovilístic a la Zona Franca, que ja van patir un ERO el 2009, acullen fins a dia d’avui uns 3.300 empleats. En només dos anys, entre 2016 i 2018, la planta va perdre més d’un terç de la seva producció, passant de 127.800 unitats a 92.500.

Centre de distribució de Nissan al Port de Barcelona.

El 2018 es va deixar de manufacturar el model Pulsar, que es produïa a la planta barcelonina per a tot el mercat mundial. La multinacional no havia acomplert les altes expectatives que havia dipositat en ventes per al seu turisme compacte. Aleshores, des del fabricant nipó s’assegurava que els canvis no tindrien un impacte “immediat” en l’ocupació, però al Pulsar es van sumar el model Evalia i les furgonetes NV-200 i NV-300 en la seva versió dièsel.

Producció del Nissan Pulsar en una factoria de la marca.

Els directius apuntaven a un gran creixement en la demanda de vehicles elèctrics, que sí es van seguir fabricant, per a compensar-ho, però aquest creixement mai no ha acabat d’arribar. Actualment, només s’hi fabriquen vehicles familiars Nissan, Renault i Mercedes i la versió elèctrica del furgó NV-200.

La furgoneta elèctrica e-NV200 i els ‘pick-up’, últims supervivents de la marca a la Zona Franca.

Davant les declaracions del president de Nissan Europa (“si la planta aconsegueix ser més competitiva tirarà endavant”), l’anàlisi de l’economista Santiago Niño Becerra és que “Zona Franca guanya diners, però menys que altres plantes equivalents de Nissan”. Per això, conclou, busquen “augmentar la competitivitat utilitzant com menys recursos millor, entre ells, treball.” I afegeix, contundent: “per això sobren 600 treballadors”.

Furgó e-NV200.

En els propers anys descobrirem si es concreten les esperances que arribi la producció de nous models i, en definitiva, si el gegant asiàtic de l’automoció dona continuïtat a la planta de la Zona Franca, arrelada al barri des que Motor Ibèrica va arribar l’any 1967. Per ara, romandrem pendents de l’impacte que acabi de tenir l’inversió de 70 milions en la nova nau i si l’acomiadament dels 600 treballadors dona a la factoria l’oxigen que la multinacional espera.

Producció del Patrol a la Zona Franca, el primer model que l’empresa japonesa va portar a Europa el 1983.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada