“Adéu tabac”

Dues cartes guanyadores del certamen literari del CAP la Marina, pel dia mundial sense fum

Per celebrar el dia mundial sense fum, que va ser el 31 de maig, des del Cap la Marina vam organitzar un certamen literari perquè les persones fumadores o exfumadors reflectissin els seus sentiments: idees, pors, frustracions, etc, en relació a l’addicció del tabaquisme.

Aquí us deixem les dues cartes guanyadores del certamen:

El tabac i jo, una historia d’amor

Fa tres anys i mig que et vaig deixar, va ser dur fer-ho, tu no deixaves que et digués adéu tan fàcilment. Jo ja ho sabia, no era el primer cop que ho havíem intentat, però aquest cop volia que fos l’últim,  estava molt determinada a que fos així. Em vaig decidir a demanar ajut, en el CAP hi havia una metgessa i una infermera que em podien donar un cop de mà, vaig contactar amb elles i vaig seguir fil per randa els seus consells. Sentir-me reforçada, com em vaig sentir, em va ajudar molt. Tot i així deixar que ja no estiguis més a la meva vida, no va ser fàcil però ho volia amb força, i, sobre tot, ho sentia. Ara et miro, sento la teva olor quan altres fumen, i hi ha cops, que fins i tot em molesta. Però sobretot el que sento, és que ja no et vull a la meva vida. Hi ha relacions que ja no poden tornar a ser, aquesta és la nostra. Adéu per sempre tabac.

A.C

¿Adiós TOBACO?, tabaco? 

Hace tanto tiempo que saliste de mi vida, que ya ni me acuerdo de tu nombre. Como todos los ex, hubo un punto de inflexión y a partir de entonces… a empezar una nueva vida. Ya no había cigarrillo en la terraza con los amigos, ni espesa humareda mientras veíamos los partidos de fútbol por la tele, adiós al café y al cigarro de postre…Ya no había compartir caladitas solidarias en el jardín.

Pero ¿sabes una cosa?, he ganado. He ganado en salud, en independencia, en no tener que buscar un bar corriendo el domingo porque me había quedado sin tu compañía, en sentirme libre, fuerte, porque no has podido conmigo:

Te he ganado; y como todos los ex, a veces me acuerdo de ti, pero sin rencor ¡eh!, éramos jóvenes, no sabíamos muy bien lo que hacíamos, nos parecía guay.

Pero ahora sí lo sé, fue un error caer en tus redes, me costó bastante prescindir de tu absorbente relación, tu engañosa complacencia, pero al final lo conseguí.

No ser dependiente de nada es maravilloso ¿sabes qué ?, te quise, pero ya no te quiero

SoyLaPera

A petició dels guanyadors les cartes són anònimes.

Cap la Marina

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.