Sobre la generació que fa la guerra: què va passar amb els ideals hippies?

Alejandro Flores

Esther Pardo i Gimeno

Als anys seixanta del segle passat en què jo era una nena, en plena guerra freda, volava per sobre la gent corrent d’occident un moviment que tenia per bandera l’arc de Sant Martí amb flors, i a sobre, escrita, la paraula PAU i el seu símbol. Eren portadors del missatge de l’Era d’Aquari que començaria poc abans del nou mil·lenni com a fita ideal en què tots els éssers humans seríem iguals.

Comptaven amb Bob Dylan i Joan Baez que hi posaven la banda sonora, que va acabar d’arrodonir John Lennon el 1971 amb la seva composició “Imagine”. I per fer-ho encara més creïble tenien un lema que encara avui, molt dèbilment i molt de tant en tant, es pot escoltar entre la gent de més de seixanta anys: FES L’AMOR I NO LA GUERRA, que ens deixava l’esperança d’un món millor.

Som immersos en l’Era d’Aquari i tot plegat sembla que ha estat un fracàs absolut. Els hippies que van ser el motor i la consciència de la igualtat entre gèneres i entre les races i que consideraven la Terra la seva mare, avui són avis del voltant de setanta anys que només guarden una fotografia descolorida on porten flors al cap, en un calaix, al costat de la cartilla de la caixa que, igual que la foto, ja no faran servir mai més.

Però alguns individus d’aquella generació són els que remenen les cireres ara al món, i han oblidat l’Era d’Aquari on tots seríem iguals. Són els que maneguen els diners dels bancs i concedeixen crèdits perquè es fabriquin armes que serviran per matar joves i nens en països llunyans. Avui dia en què ja no hi ha dos blocs sinó només un, el de les multinacionals que no tenen pàtria i en què tots parlen anglès, ja no hi ha motius per reclamar la igualtat. Tots som iguals, o sigui RES. Els propietaris del Món no ens tenen en compte si no és per comptar quants beneficis els aporta cada habitant de la Terra o quants en sobren per tal de fer que la balança econòmica no trontolli.

Vladímir Putin, va néixer el 1952. Xi Jinping va néixer el 1953. Felipe González, que va ser qui ens va ficar a l’OTAN (d’entrada no) va néixer el 1942. Angela Merkel va néixer el 1954. Donald Trump va néixer el 1947. Tota una generació de hippies! Però no només són aquests, en aquest cirerer, també n’hi ha de més grans i de més joves. Ells són la meva generació i la de molts dels que esteu llegint això. Quina vergonya!

Els megalòmans sempre han estat un perill per a la humanitat i Europa, potser perquè és on vivim i els hem conegut, n’ha estat una bona fàbrica. Els observadors i opinadors polítics tenen el defecte que només saben veure el que ha passat quan ja són misses dites. El president de Rússia ha anat preparant aquest atac els últims deu anys, però ja en fa uns quants que ho intenta i més que ho prepara.

Putin no fa massa anys que va canviar la llei per poder ser elegit dues vegades més – fins que tingui més de vuitanta anys – ; d’aquesta manera, és un dictador (perquè no vol marxar i poder fer el que vulgui) demòcrata, perquè l’han votat la majoria dels russos i russes. No hi ha gairebé oposició perquè els opositors polítics es converteixen en enemics del país. Els periodistes són perseguits i empresonats i a més, el senyor Putin volia entrar a la Unió Europea i li van donar carabasses. Tot això no ha importat fins avui, en què els ucraïnesos tenen els tancs als seus carrers.

Europa, com sempre, agafa la postura de l’estruç amagant el cap sota l’ala a l’hora de prendre decisions radicals i, com sempre que hi ha un conflicte, sembla que cada un dels països que la conformen va a la seva. La qüestió és que aquí ningú no és innocent i els països més poderosos del món tenen interessos comuns que els impedeix de fer-se mal i que han deixat fora del club el senyor Putin -ell encara es pensa que comanda l’antiga URSS tot i que no és comunista- i a més, la coalició que va guanyar la Segona Guerra Mundial, l’OTAN, que encara existeix per protegir-se precisament dels russos, el tenen envoltat per terra mar i aire i Rússia s’ofega.

Tampoc no sembla que la ultradreta europea, amiga de Putin, ara li faci costat, perquè els restarà vots i l’esperança de fer-se els amos d’Europa i tots s’han afanyat a canviar el discurs. Per entendre aquest conflicte és important agafar un mapa d’Europa i Àsia i veure les posicions que té cada país, les aliances dels russos i per què Ucraïna vol formar part de la Unió Europea. Potser haguera estat millor, pensant en el passat més proper, el desmantellament de l’OTAN i l’apropament d’Europa a Rússia, i avui dia, Putin ja no seria president i Europa més gran, sense necessitat d’haver de dependre dels Estats Units, on van néixer els hippies que avui ja són vells, arrugats i amb les seqüeles d’haver pres moltes drogues.

I així estem, sortint de la por al virus per entrar a la por de la guerra. I això va bé per als dirigents, res millor que tenir la població espantada per anar llevant drets i llibertats i concretament els dirigents espanyols que ens acaben de colar sense fer massa soroll, la resolució de la fiscalia de deixar el Borbó “campechano” arxivat i lliure de càrrecs perquè o els diners que traficava eren regals o ell era immune perquè era rei. O sigui que un dia d’aquests es presenta a fer una visita, per quedar-se.

Els hippies que van ser el motor i la consciència de la igualtat entre gèneres i entre les races i que consideraven la Terra la seva mare, avui són avis que només guarden una fotografia descolorida on porten flors al cap, en un calaix, al costat de la cartilla de la caixa que, igual que la foto, ja no faran servir mai més.

“Els megalòmans sempre han estat un perill per a la humanitat i Europa n’ha estat una bona fàbrica”.

“Per entendre aquest conflicte és important agafar un mapa d’Europa i Àsia i veure les posicions que té cada país, les aliances dels russos i per què Ucraïna vol formar part de la Unió Europea”

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.