Hem perdut el somriure??

Ja fa un any i mig que portem amb una peça de vestir més als nostres calaixos. És petita i es pot comprar per dotzenes com els mitjons. Com ja heu pogut endevinar, parlo de la mascareta o morrió com m’agrada nomenar-la a mi. Potser la paraula més correcta seria: tapa-boques, però seria molt dur per als polítics i sanitaris que des dels mitjans de comunicació ens diguessin que ens obliguen a tapar la boca. La subtilitat de denominar-les “mascareta” ens recorda a les festes de disfresses i ens fa entrar en el joc.

Fora bromes. Aquesta pandèmia ha donat espai als animals, ha fet regenerar platges, ha netejat una mica l’aire a causa de la disminució dels viatges en avió… però ha omplert la terra de mascaretes, de material no reciclable i sobre tot perquè la gent les llença indiscriminadament on li peta sense pensar en res més que en ells mateixos i la seva comoditat. Doncs ja tenim el paisatge del barri tot guarnit, a més de les bosses de plàstic (que teòricament ja no es poden donar) i de les llaunes de begudes esclafades per qualsevol lloc, de les mascaretes que, imagino el que li passa a la persona que li cau a terra la seva; que ja no es molesta en agafar-la perquè com que se l’ha de posar a la boca, fa molt de fàstic que hagi tocat el terra i allà la deixa. I a qui la troba, només la mirarà, però no l’agafarà perquè també li fa fàstic. I aquesta deixalla anirà a parar als llocs més impensables.

Però, tot i els avantatges de portar la mascareta a l’hora de no contagiar-se de virus i bacteris, i de la manera com l’anomenem; el que ha passat és que tots plegats, hem perdut el somriure. Esperem no trigar gaire a recuperar-lo

Esther Pardo i Gimeno Setembre 2021

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.