Els canvis que romandran a l’atenció primària

Andrea Bello

Espais separats i més personal de suport per evitar la saturació de la primera onada

Diversos serveis es replantegen, i l’atenció és presencial, en línia i telefònica

Accedim a l’interior del CAP Dr. Carles Ribas per saber de primera mà com han viscut la pandèmia els professionals en primera línia de la salut bàsica. Per fer-ho parlem amb Mariam de la Poza, directora del CAP i metge de família, i amb Merche Liroz, infermera i adjunta de direcció del centre.

En entrar, en un primer mostrador, ens prenen la temperatura i ens rentem les mans amb gel. Ens expliquen que aquest és un primer taulell de control, aquí és on es distingeixen i separen els pacients amb simptomatologia Covid-19 dels que tenen visites ja programades amb el seu metge per altres motius.

És un dels canvis més significatius en l’organització del CAP arran de la pandèmia. “Ara tenim l’espai i el personal separat en dues zones, una per a  pacients Covid i l’altre per l’activitat ordinària” explica Mariam Poza, “i això ha estat possible gràcies a l’arribada de més personal sanitari i d’administració durant l’estiu, ja que amb el que érem abans no haguéssim pogut arribar-hi”.

I és que al CAP aquesta segona onada s’ha viscut de manera molt diferent de la primera. La Merche Liroz ens ho explica: “ la primera onada va ser molt caòtica, no coneixíem gaire a què ens enfrontàvem. Nosaltres ens vam exposar-hi molt, sent conscients del que això significava… Va ser molt difícil, perquè a més del desconeixement no teníem els mitjans per fer-hi front”.

Creieu que la falta d’inversió en la sanitat pública, sobretot en l’atenció primària, ha estat decisiva per poder reaccionar adequadament en la gestió de la pandèmia?

Merche: És clar que tants anys de retallada rere retallada… passen factura i es fan notar. Sí de primeres haguéssim estat més gent i comptat amb més recursos… potser hauríem reaccionat millor. 

Mariam: És una qüestió de lògica. Si les persones que han de fer front a la pandèmia no han estat cuidades, lògicament, la resposta serà més deficitària. Per sort, s’han anat resolent moltes deficiències inicials amb el pas dels dies.

Durant la pandèmia els professionals sanitaris han hagut d’assumir rols nous. Per exemple, les infermeres es van fer càrrec de les residències de gent gran, que fins llavors atenia el personal dels propis centres residencials. També van haver de fer visites a albergs, pisos tutelats… Tot i la carrega de feina extra que els ha comportat, la valoració és positiva. La Merche  qualifica l’experiència d’enriquidora: “hem tingut l’oportunitat de treballar conjuntament amb diferents perfils professionals, que abans tot i que estaven al barri, ben a prop nostre, no hi havíem tingut contacte”.

Seguim el recorregut per dins del CAP, les sales d’espera gairebé buides, l’atenció es fa principalment de manera telefònica.  “Intentem que els pacients que vénen presencialment tinguin cura d’arribar a l’hora que tenen la visita, perquè així no s’hagin d’esperar fora i evitar aglomeracions a la sala d’espera” ens detalla la Merche.

Tant metges com pacients s’han hagut d’acostumar a aquesta nova manera de fer, que no acontenta tothom però de mica en mica va donant resposta a les demandes dels pacients.

A poc a poc es van recuperant les visites presencials, fet que alegra i tranquil·litza tant a uns com als altres. Tot i això, “hi ha pacients que els cites i no volen venir per por i prefereixen seguir per telèfon” explica la Mariam.

Passa sovint que la gent no vulgui venir al CAP per por?

Mariam: Hi ha de tot. És cert que alguns ho ha portat a l’extrem. Per una banda és natural la por al contagi fora de casa, a les botigues o a qualsevol altre lloc. I una altre cosa és la por extrema, obsessiva i que pot paralitzar-nos.

Merche: Durant la primera onada ja va haver-hi moltes persones que patien crisis d’ansietat i ara aquest perfil continua molt present. 

Però aquesta sensació d’angoixa també ha afectat el mateix personal sanitari. “La sensació de descontrol de tot plegat i de no veure la llum al final del túnel ha estat difícil de gestionar, no saber fins quan havíem d’estar al cent per cent ens ha fet buscar suport entre nosaltres mateixos”

Continuem amb la nostra ruta pel CAP, entrem a la zona reservada al personal, passem per un passadís ple de figuretes i quadres pintats, en un d’ells es veu el mateix CAP, pintura obsequi d’un veí. “Coses que de tant en tant ens porten els pacients”, diuen les metgesses deixant anant un somriure rere la mascareta.

Us ha arribat tot el suport veïnal, que sobretot se us va fer durant la primera onada?

Merche: Vam tenir gestos molt bonics de part dels veïns i veïnes i de les entitats del barri. Ens van portar les pantalles protectores que feien amb portafolis o mascaretes cosides a mà. Bastant material que en el seu moment ens va anar molt bé.

Mariam: Ens van arribar a portar l’esmorzar, o alguna vegada que ens havíem quedat sense gel hidroalcohòlic les farmàcies o la drogueria del costat, ens els van portar ells. A la primera onada, quan tot escassejava, ens van arribar bates blanques de pintor que almenys ens donaven tranquil·litat quan anàvem a un domicili. Tot va ser iniciativa pròpia en sentir les notícies, nosaltres mai vam demanar-ho. 

Des de la mirada dels professionals s’espera que tot l’esdevingut marqui un punt d’inflexió en com es gestionen els serveis públics. Reclamen als responsables polítics d’atendre i prioritzar sempre els serveis sanitaris. I confien que la societat en general estigui prou conscienciada de la importància de mantenir una capacitat de resposta sanitària potent.

Ja gairebé el final del nostre recorregut arribem a una petita biblioteca,  aprofitem per preguntar sobre l’optimisme d’una propera vacuna.  “Potser no aturarà la pandèmia de manera definitiva, però segur ajudarà a controlar els pics de contagis i estabilitzarà molt la situació” explica la Mariam.

Però, cal no baixar la guàrdia, alerta la Merche, “el nostre taló d’Aquil·les ja fa temps que són els virus i les bacteris, pel mal ús que hem fet de l’antibiòtic. Hem de ser conscients i cuidar molt més aquest aspecte”.  La Mariam explica que segurament després d’aquest vindran més virus que afectaran d’una manera o un altra.

Llavors cal que estem preparats per a l’arribada d’un proper virus?

Merche: Sí, i esperem que ens trobi en una millor situació per abordar la gestió. No hauríem de relaxar-nos massa pensant que això no tornarà a repetir-se. Ens ha passat, per exemple, amb l’Èbola. Hem de ser conscients que som vulnerables.

Mariam: En ser una pandèmia global i que ha afectat fins als continents més ric del món, ha estat un toc d’atenció per tothom.

En sortim ja, però abans ens mostren la sala adaptada per atendre pacients sospitosos de Covid. Un espai que abans ocupava una sala de reunions on ara li fan un test ràpid a una pacient. Tot i tothom s’hi han hagut d’adaptar. I hi ha coses que han vingut per quedar-s’hi.

This slideshow requires JavaScript.

COMPARTEIX
Article anteriorLa Marina – Edició desembre 2020
Article següentLa reeducació que torna
Mitjans de comunicació dels barris de la Marina. Segueix-nos a La Marina FM (102.5), el diari La Marina, La Marina Digital, La Marina APP i a les xarxes socials.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.