L’olor de la pobresa

Egipcis, fades de conte, astronautes, marcians, hippies, víkings.... van conquerir el barri

Font: Fotogramas.es

Juan Bibian

“Parásitos”(Gisaengchung,2019) de Bong Joon-ho .
Doble Oscar de Hollywood a la Millor Pel·lícula estrangera i Millor film de l’any, Palma d’Oro Canes i un film inclassificable, portentós, magistral i tots els qualificatius que es vulguin del director coreà, autor de “Mother” o “Host”, que en poc més de dos hores i quart de metratge, que passa en un tres i no res, aconsegueix la seva millor obra i un dels films de l’any.

I què és “Parásitos”, què té “Parásitos” perquè la lloï tanta gent?. Doncs tot. Ja des de la primera seqüencia amb la família pobra tractant de connectar-se a internet de qualsevol forma, a una seqüencia rere l’altra deixant-nos bocabadats i amb sorpreses constants sense defallir ni un segon amb tocs de comèdia, drama, suspens, terror, cine social, lluita de classes; tot barrejat per deixar-nos absolutament entusiasmats davant tant de cinema i tant desplegament de creativitat on tots els actors contribueixen amb registres excel·lents a aixecar aquest film que ens ve d’un dels mal anomenats “països emergents” als altars del cine modern de gran qualitat que ningú no s’hauria de perdre.

La pel·lícula ha obert fins i tot un debat polític sobre el repartiment de la riquesa, els privilegis, la corrupció, la frustració del ciutadà mitjà i la classe treballadora. No és aquest el mateix sentiment de fastigueig que se sent a la major part del món?
No explico de què tracta, millor anar-hi sense saber-ne res sense intuir res, sense esperar res. Les sorpreses ja aniran apareixent i millor no desgranar-les.

Tan creativa i inesperada como extraordinària.

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada