L’Espai Natural Protegit del Delta del Llobregat, un lloc veí del barri, encara per descobrir…

    Text: Rafael Ochoa

    Quan era un nen, sovint anàvem a jugar amb els amics a les coves que hi havia al lateral de l’accés al Polvorí, la vista era agradable i tranquil·la, docs no hi havia tants edificis i convidava a meditar; imaginava como seria en èpoques remotes. Coses de nens. Ara, de gran, penso en el barri de La Marina de Port i Prat Vermell, en com seria la vall on està ubicat des de fa uns 1000 anys comprenent el Morrot fins La farola (el far de la desembocadura del riu Llobregat); en el que seria La Marina actual que ocupa part de Barcelona i del Prat de Llobregat.

    Sense oblidar que L’Hospitalet llavors tenia platja entre les dues delimitacions abans escrites; l’any 1920 Barcelona la va annexionar per llei per fer el Port Franc.  Em faig una imatge en la que tot el que veiem actualment, llavors no hi hauria, només camps pantanosos, estanys, el castell de Port del noble Mir Gibert, que després passaria als Comtes Ramón Berenguer I, la capella de Santa Maria de Port, un port romà antic a Can Tunis, sitges de cereals, ruïnes ibèriques i romanes,  petites construccions fetes per pescadors i agricultors, ni tant sols la configuració territorial, zones inundables bé per mar o bé pel riu, pantanoses, ni tant sols el curs del riu que va tenir diferents direccions formant el delta del Llobregat, segons informa el Llibre A l’ombra de Barchidona de Jordi Gibert Rebull (s’adjunta imatge del delta del Llobregat aproximadament segle X).

    Això que he tingut el gust de narrar, ve a conte perquè hi ha una zona prop del barri, a uns 10 minuts en cotxe, que he visitat varies vegades. És una mostra natural del que existia aquí a La Marina de Port i del Prat Vermell fa 1000 anys; en resum de tota la franja del delta que va des del Morrot fins més enllà de la Farola. No es ni més ni menys que els estanys del Remolar, situats just darrera  de l’aeroport nou, on es veuen enlairar-se molt a prop dels barrets dels arbres els avions.  És un hàbitat protegit, amb flora i fauna diversa… anguiles i terres autòctones, una recreació 10 segles després. Per a més informació poden consultar la web de la generalitat. Entre setmana s’hi pot anar fins l’entrada amb vehicle, els caps de setmana s’ha d’aparcar a uns 800 metres perquè hi ha la tanca.

    FES UN COMENTARI

    Please enter your comment!
    Please enter your name here

    Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada