A la tardor, Magranes

Text: Esther Pardo i Gimeno

Una de les fruites més esperades de la tardor és la magrana. Difícil de pelar, entre d’altres coses, perquè et queden les mans tenyides i costa de netejar-les i potser també difícil de menjar quan et trobes les llavors, que semblen fusta, dins la boca, i no saps què fer amb elles. Però tot ho compensa el plaer de sentir com peta cada granet quan el mossegues amb les dents.  Actualment, està de moda posar-ne un grapat a les amanides, però també es pot combinar amb iogurt o gelats.

Anys enrere, a les cases dels pobles sempre hi havia un magraner al jardí. I al mercat en podíem trobar en alguns llocs. Actualment, hi ha plantacions de magraners i en podem trobar a totes les fruiteries i als supermercats també.

Les magranes tenen potassi, calci i magnesi i força vitamina C, vitamina A, vitamines del grup B, sobre tot àcid fòlic i vitamina B3 (niacina). S’acostumava a prendre per baixar la febre i també per matar els paràsits intestinals. També té una acció antidiarreica i astringent. Avui en dia, trobem força preparats de magrana a la farmàcia i a les dietètiques per propietats antioxidants de les antocianines i els polifenols (en tenen més que el raïm negre).  Afavoreix l’eliminació de l’àcid úric i és desinfectant.

Com que a mi m’agraden molt, ja fa un temps que vaig provar de treure’ls els suc de la manera més senzilla, com si fos una taronja, amb un espremedor. És fàcil i ràpid de fer i mentre no arriben els cítrics podem gaudir d’un suc dolç i com ja heu llegit, molt bo per a la salut. Proveu-ho fins que arribin les taronges del país, que encara trigaran algunes setmanes.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada