Salvadora García Caparrós, cent anys i molta vida!

Redacció/Fotografia: Laura Sicilia

A la Marina, a aquest racó de Barcelona situat als peus de la muntanya de Montjuïc, viu, sense que molts ho sàpiguen, una dona que ha viscut la dictadura de Miguel Primo de Rivera, la segona república espanyola, la guerra civil, la dictadura franquista, la transició i la democràcia. És la Salvadora García Caparrós, que el proper 22 de maig celebrarà el seu centenari.

Va néixer a Cuevas del Almanzora, Almeria, l’any 1919, i amb pocs mesos es va traslladar amb els seus pares a Barcelona.  En un principi, vivia amb la seva família a Magòria, i més tard, es va traslladar a la Marina on va conèixer l’Eduardo, el seu marit, amb el qual va construir una família. Té 1 fill, 2 filles i acaba de perdre a la tercera. També té 8 néts i la seva longevitat fa que pugui gaudir de 6 besnéts.

La Salvadora recorda els anys de la II república, “la millor època” deia, així com els bombardejos a la ciutat de Barcelona durant la guerra civil, “les vegades que m’he tirat a terra caminant per Plaça Catalunya”. Tampoc s’oblida de quan pujava al refugi de Montjuïc quan l’aviació del bàndol nacional sobrevolava el barri “no m’agradava anar”, ni de les epidèmies que van afectar la població de llavors, la virola negra o la grip espanyola.

La seva vida ha estat dedicada al treball. Va formar part de l’empresa de venda de productes d’higiene i neteja SIDOL al barri de la Bordeta, i posteriorment, va exercir com a dona de fer feines a llars de la ciutat.

Troba a faltar certes coses del passat del barri, com el plaer que li proporcionava l’olor dels camps que omplien la zona o les tardes als berenadors de la platja.

Amb la Salvadora no fa falta un llibre per conèixer el passat de la Marina, ha conegut  l’hipòdrom que hi havia a Can Tunis, on anava la gent rica, ha vist la construcció de l’estadi de Montjuïc (1929), en què el seu pare va treballar, i també recorda la pedrera situada a l’actual cementiri de la muntanya.

De salut està estupenda, tot i algun petit “desperfecte”, diu, propi de l’edat. Els seus dies transcorren a casa, però companyia no li falta. La seva família li fa costat en tot moment. Ens van trucar per fer-li aquest homenatge al diari… la redacció encantada! Salvadora, la teva família t’estima i les teves veïnes i veïns també! Feliç cent aniversari!

La seva veu sona a enyorança quan recorda al seu marit, i els seus ulls s’omplen de llàgrimes quan parla de la seva filla, riu a riallades quan recorda certs fets del passat, fa broma i parla i parla.

“Passar-ho el millor que es pugui, no fer mal a ningú i respectar la manera de ser de tothom”. Aquests són els consells de vida que dóna la Salvadora García Caparrós, qui fa 100 anys, però té molta vida. Felicitats!

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada