La reeducació que torna

Som imperfectes i vivim en un món imperfecte.

Però podem fer el possible per millorar les nostres capacitats o fins i tot negar-les i assolir el sostre màxim de puresa i competència.

Per la via de la reeducació ens trobem de diversos tipus i denominacions. Així, n’hi ha que tracten el cos i n’hi ha que l’esperit. Entre les reeducacions físiques, ens arriben del món de la fisioteràpia i l’osteopatia les anomenades:

Reeducació propioceptiva (consciència del propi cos i de l’equilibri al seu entorn, o de la manca temporal d’equilibri per causa d’una lesió). Però no patiu, que és provisional i té cura. N’és partidari el Jordi Cuixart.

És teràpia que relaxa, flexibilitza i dona estabilitat al pacient per fer esport o tornar a fer les activitats quotidianes. 

La reeducació postural global és teràpia manual per corregir les deformacions i les lesions musculars i dels ossos.

Finalment, la reeducació funcional dirigida a pacients que han estat intervingutsd’una lesió, i es practica sota supervisió facultativa i control d’entrenador personal. Tampoc no patiu gaire, que s’adapta a la capacitat d’esforç de cada u perquè pugueu recuperar la pràctica esportiva habitual.

 

Ens arriben després les teràpies reeducadores de l’esperit, un conjunt depràctiquesque toquen el voraviu de les emocions, algunes més fortes que d’altres. Per ordre d’intensitatemocionaldel correctiu:

a.                  el clàssic reforç escolar per assolir un bon resultat acadèmic. Està bé, però es planteja objectius fàcils i possibles. Anem pels difícils o impossibles, i els miracles els farem amb una mica més de temps!

b.       la reeducació pedagògica per alumnes de totes les edats escolars amb alguna dificultat d’aprenentatge, mitjançant tècniques conductuals que reforcen la motivació, els bons hàbits i l’autoestima. Desaconsellada per qui només té problemes d’autodeterminació.

c.       La reeducació psicopedagògica és teràpia personalitzada ad hominem / ad feminam, sigui vailet d’infantil, canalla de primària o ganàpia de secundària, per tractar dificultats d’aprenentatge. Remena les emocions més a fons, fins que despertin les capacitats adormides. Els alumnes més granadets (de 40 cap amunt) també poden treure’n profit només si s’ho proposen i no pensen tant en els permisos per sortir amb la família…

Finalment, hi ha l’aposta reeducativa constitucional, que actua tant sobre el cos com sobre la ment, …

“Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat a pena de presó que l’estigués complint gaudirà dels drets fonamentals d’aquest Capítol, llevat dels que es trobin limitats expressament pel contingut de la decisió condemnatòria, pel sentit de la pena i per la llei penitenciària.” (Art. 25.2 CE 1978)

…com també ho feia el «Santo Oficio» amb altres mitjans. L’Adriano Prosperi deia en 1999 que:

“La Inquisición asumió progresivamente una función educativa, mientras el componente represivo y policial del sacramento católico aumentaba.

»Pero el instrumento fundamental de esta capacidad educativa fue la voz de la conciencia, a la cual la Inquisición supo dictar lo que había que decir a los individuos. Su aliado fue el confessor.»

»Pasada la época de las guerras de religión, la Inquisición mantuvo firmemente el poder de decidir qué era lo que se debía creer y de controlar que todos los fieles fueran seguidores de una ortodoxia uniforme.»

Segles més tard…

−“Vivim en una democràcia avançada”.

−“Som la democràcia avançada amb l’esperança de vida més alta del món!”, diu la propaganda global.

−“I a qui no li agradi que se’n vagi!”

És clar, que les Espanyes són terra conquerida i hi regeix el dret de conquesta. Els jueus, els conversos, els moriscos, els il·lustrats, els afrancesats, els liberals, els republicans, els separatistes, els social-comunistes… que se’n vagin o s’atinguin a les conseqüències!

Els uns se’n van anar, i els altres se les van tenir amb els purs (només) d’intencions abans de morir. Ara ens toca passar comptes als nous altres. Ara que fins i tot ens amenacen obertament de mort:

−“Sólo queda, desgraciadament, repetir la historia, ante la descomposición de la unidad nacional” (que diu un whatsapp molt compartit d’un grup de moda)

Tot és tremendament sant en aquest país impur de doctrina pura. Veiem només els últims capítols d’aquesta llarga lletania.

L’endemà d’haver votat perillosament i fent el boig amb faldilles i papereta a la mà en un referèndum il·legal (però no delictiu), el cap dels Exèrcits i de l’Estat (pura redundància nacional-catòlica) ens acusa als catalans d’haver posat la carreta (la Democràcia) pel davant dels bous (la Llei)… Fins i tot el papa de Roma (un altre cap redundant, d’església i d’estat) sap que el dissabte es va fer per l’home, i no l’home pel dissabte. Però el món evoluciona gràcies al que fa l’home amb els bous, el dissabte i la doctrina tot plegat: canviar-los i reciclar-los. Lliçó apresa: el súbdit ha de tenir la mateixa fe catòlica, universal i global que el primer reietó de la caverna local, que va enunciar una vegada la llei de l’embut i des d’aleshores no ha deixat d’encarnar-la.

L’endemà d’haver cridat l’Audiència Nacional a declarar els responsables del referèndum il·legal (però no delictiu), els imputen sedició i els decreten presó preventiva (octubre del 2017). Lliçó apresa: no et refiïs del silenci de l’Hanníbal Lecter i d’altres jutges-menja-fetges en sèrie.

L’endemà com qui diu d’haver empresonat els Jordis sota l’acusació de sedició tumultuària, criden a declarar davant Els Suprems els responsables del referèndum il·legal (però no delictiu), els imputen rebel·lió i els decreten presó preventiva (novembre del 2017). Lliçó apresa: si veus retallar les barbes dels Jordis, posa les teves en remull… a Waterloo, on la distància afavoreix els lletjos amb toga.

L’endemà d’investit el nou govern social-comunista, s’afanya per buscar i recuperar el vot terrorista i separatista per Els Pressupostos Més Socials i Progressistes de la Historia de España (en espanyol internacional), i tant neoconvergents com neoprocessistes l’hi ofereixen a canvi d’una safata d’engrunes per a Rodalies RENFE al damunt d’una taula de diàleg sobre l’harmonització fiscal a les Espanyes. Lliçó apresa: no és tan ferotge el lleó com diuen, que viu de promeses, sobre tot engabiat i espolsat com a empestat.

L’endemà d’aprovats Els Pressupostos Més Socials i Progressistes de la Historia de España (en espanyol internacional), la secció retirada de la caverna Pretoriana repapieja una Carta al Pare (el Redundant que els comprèn bé, no el Noel) on, degudament filtrada a la premsa, es queixen de la maldat de mitja España contaminada i prescindible. Que ens la podem amputar de viu en viu, pare? Uns diuen que fan catúfols, uns altres que preparen un pessebre… Lliçó apresa: l’infern no és l’altre sinó que (encara) està entre nosaltres, i és un lloc ple de bones (i pures) intencions. La democràcia sense demòcrates: el Règim orgànic.

L’endemà que els pressupostos amanits de milions de fons europeus han estat amenaçats de mort per social-comunistes-terroristes-separatistes, Marchena i Els Suprems suprimeixen el tercer grau de compliment de condemna a la Carme Forcadell i a la Dolor Bassa perquè és massa d’hora per gaudir-ne en una pena tan llarga i perquè no han demostrat penediment ni han estat sotmesos a reeducació.

 

Grabado de Goya “Aquellos polbos” (1797-1799). Museo del Prado

Inclús desarmats, Els Catúfols intimiden amb el germà gran Pretorià, i Els Suprems han de fer veure que la independència dels poders és  tan avançada que les decisions de tots tres no interfereixen la de cadascú. I encara el Redundant no ha aixecat la veu (ni se l’espera) en defensa de l’Avançada i contra aquesta clara amenaça a l’ordre constitucional del qual avui celebrem aniversari. Tanmateix, Catúfols i Pretorians li suposen absolutament Preparao…

 

 

Lliçó apresa: aquesta Constitució és democràtica perquè la van votar els que podien fer-ho al 1978 (tot i no haver-hi alternativa). Tanmateix la Democràcia que ens ha quedat només és Avançada pels que se la miren de la caserna/caverna estant i també no menys Orgànica pels que en treuen profit dels càrrecs i les institucions, començant pel Redundant.

COMPARTEIX
Article anteriorEls canvis que romandran a l’atenció primària
Article següentRETAHÍLAS: ELLAS, LAS OTRAS
Mitjans de comunicació dels barris de la Marina. Segueix-nos a La Marina FM (102.5), el diari La Marina, La Marina Digital, La Marina APP i a les xarxes socials.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.