Esther Pardo/ Yohany Limpias
“És una escola que creu en les persones i treballa per una societat més justa i humanitzada” Això diu l’escola a la presentació de la seva pàgina web. I també: Eduquem per a la llibertat, la justícia, la solidaritat i la pau. (entre d’altres coses.)
Hem parlat amb un grup de pares i mares d’alumnes de l’escola Can Clos, una escola que va néixer fa més de cinquanta anys i que es troba en un lloc privilegiat del barri de La Marina.
Hem estat xerrant una estona amb famílies d’alumnes que el que tenen, a més de la indignació, són un munt de preguntes a les que ningú no ha donat resposta. Els representants del Consorci d’Educació de Barcelona (format per la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat) es va reunir amb la presidenta i la secretaria de l’AMPA i uns dies desprès ho van notificar als pares.
La primera queixa que tenen és que no es va comptar amb ells per a res, ni se’ls va preguntar el seu parer; es va prendre la decisió unilateralment adduint danys estructurals a l’edifici. Quan finalment les famílies van tenir la reunió amb els representants del Consorci, les mares i pares van formular la primera pregunta de tota una llista llarguíssima: Els nostres fills corren algun perill? Es pot arreglar?, Un cop fetes les reparacions què passarà? L’edifici es farà servir per alguna altre cosa?
Vaja, són quatre preguntes en una. “ La resposta va ser no massa clara i a nosaltres ens van quedar dubtes sobre l’estat dels danys”.
La informació de què disposen les famílies, sobre el motiu que hi ha per tancar l’escola, a part de l’estat de l’edifici, és la baixa ràtio d’alumnes. Creuen que aquests arguments, a dia d’avui són revisables i és per això que estan cercant la via per resoldre-ho.
“És cert que hi ha un baix nombre d’alumnes a l’escola, però també passa en d’altres de La Marina. I en lloc de fomentar i donar suport a la matriculació, es decideix unificar dues escoles: Can Clos i Enric Granados”. No volem traslladar d’escola els seus fills.
Els motius que tenen són senzills d’explicar i d’entendre: El primer és que si comparen les escoles en nivells de contaminació ambiental és evident que l’escola que és al Passeig de la Zona Franca els té més alts que la que és a la muntanya de Montjuïc; el mateix passa amb la contaminació acústica. En segon lloc, és que hi tenen tota la confiança dipositada en el projecte educatiu de l’escola Can Clos.
Diu José Aguilar, pare del l’AMPA: “Jo no sóc nascut a Can Clos, he vingut de fora i quan va néixer el meu fill el volia dur a una escola de fora, en canvi, quan vam fer l’entrevista amb els professors i vam assabentar-nos de la feina l’AMPA, vam decidir matricular-lo aquí i des de llavors, no considerem cap altra opció”.
La qüestió del nombre d’alumnes per classe, que és un dels motius pels quals es vol tancar l’escola, dona arguments als parer de conservar l’ensenyament de qualitat “és un privilegi que un professor pugui tenir a la classe entre 10 i 15 criatures”. A la reunió amb el Consorci, els van dir que era millor per al nen que n’hi hagués més a la classe.
“Com poden dir això, quan l’ensenyament, amb dues mestres per pocs nens, és més personalitzat i es poden atendre millor les diferències i dificultats de cada un?” Es pregunta Mercedes Martínez, mare de l’AMPA. I fa notar que s’ha de tenir en compte la complexitat del barri on som i que l’escola és el nexe d’unió entre la gent del barri i l’educació. “Tot gira a l’entorn de l’escola. Moltes criatures que tenen certes carències, les supleixen a l’escola”. I el barri, des del 2008 en què ella hi va arribar, fins ara, ha canviat moltíssim i un dels motius és l’escola.
A Can Clos, l’escola fa de nexe entre la comunitat de veïns, doncs les famílies es troben i es coneixen, cosa que no farien si portessin els fills a escoles diferents. Aquesta funció social és imprescindible per als pares. I a més, les mestres, no només ho són sinó que fan més pel contacte tant directe que tenen amb els nens. “No és només un tracte de professor a alumne sinó que han sabut crear un vincle molt especial, que es veu no només a l’hora de classe sinó també en qualsevol trobada pel carrer”, asseguren els pares.
I a la pregunta clau que plantegem als pares: què esperen de l’administració, per intentar evitar el tancament? La seva resposta és clara, asseure’s a parlar, intentar evitar-ho o com a mínim esperar a què acabin els nens que hi són actualment, els que han començat des de P3 que acabin l’escolarització i els que haurien d’entrar ara, que es matriculin en una altre escola i a partir d’aquí ja es veurà. “El que no es pot fer és ordenar el tancament d’un dia per altre i enviar les criatures a l’Enric Granados”.
El més important per a als pares és que no tanquin una escola que té més de 50 anys d’història. A Can Clos fins fa uns anys encara hi havia algun servei, però ara només hi ha dos bars i una botigueta, l’únic servei que queda és l’escola. Per a les famílies sense l’escola es perd el sentit de comunitat.
“Som dins de Barcelona, paguem els nostres impostos però no tenim cap servei com a barri”.
Deixen clar que no els interessa el que volen fer després en el lloc de l’escola, ni quin projecte educatiu tenen. Consideren que no és just que treguin als nens un servei que els correspon, per a obrir l’espai a gent de fora del barri, havent-hi a Montjuïc d’altres espais fora d’ús que es poden aprofitar.
La següent pregunta que fan és: per què hi ha d’haver transvasament d’alumnes?. Per què no es fan millores a aquesta escola i venen els alumnes de l’Enric Granados aquí? És cert que és més cèntrica però aquest és el millor lloc per a les criatures, envoltada d’arbres.
L’administració s’ha reunit amb les famílies però aquestes asseguren que no han estat massa clars mai. La primera proposta va ser tancar per fer reformes, i aquestes s’han fet a l’Enric Granados amb una forta inversió per poder tenir el que ja hi ha a l’escola de Can Clos, per què?
S’espera que molts de treballadors dels que vindran als nous edificis d’oficines, portin els seus fills a l’escola a La Marina, però per això encara falten alguns anys, per tant, per què ho han de fer ara?
I en poc temps, s’ompliran els habitatges de La Marina del Prat Vermell i els nens també hauran d’anar a escola. Llavors, la ràtio pujarà i hauran de fer una escola nova. Per què?
L’escola bressol és oberta, venen nens d’altres llocs, doncs per què no es promou continuar aquí la seva escolarització? Si realment l’edifici té danys estructurals, els petits no corren cap risc?
I la última qüestió és: Ara, i el proper curs, degut al COVID19, no han dit que s’hauran d’habilitar espais per poder tenir menys nombre d’alumnes? On els posaran?
