Ineficàcia de la vacunació triple vírica administrada entre 1994-1996

CAP La Marina// Durant el darrer any, entre el 24 d’agost de 2015 i el 19 de febrer de 2016, s’han notificat un total de 154 casos de parotiditis a Catalunya, el 98% dels quals resideixen a la comarca d’Osona. L’Agència de Salut Pública ha anunciat que es tracta d’un brot epidèmic i es creu que és degut a la ineficàcia de les vacunes administrades durant els anys 1994, 1995 i 1996.

La parotiditis, o galteres, és una malaltia vírica contagiosa que tot i que pot infectar a qualsevol individu, afecta majoritàriament a nens d’edats compreses entre els dos i els dotze anys i que no han estat vacunats contra la malaltia. Es contagia de persona a persona a través de gotes de saliva que s’expulsen, per exemple, quan parlem.

Els afectats inicialment acostumen a presentar unes dècimes de febre, malestar general i dos–tres dies més tard pot aparèixer inflor a nivell de les glàndules salivals, generalment a les paròtides. El curs d’aquesta malaltia sol ser benigne, per la qual cosa el tractament va destinat a alleugerir els símptomes. Es recomana repòs, hidratació i medicaments per fer baixar la febre i minimitzar el dolor i el malestar.

No obstant això, en ocasions poden aparèixer complicacions més freqüents com l’orquitis (inflamació dels testicles) o l’ooforitis (inflamació en els ovaris) i d’altres menys habituals com poden ser la meningitis, artritis, pancreatitis… Malgrat tot no acostumen a deixar seqüeles.

El període de màxima contagiositat està comprès entre pocs dies abans de l’aparició de la inflamació de la glàndula fins a cinc dies després. Per tant, sempre que sigui possible, és important mantenir l’individu afectat aïllat durant un mínim de cinc dies per tal d’evitar nous contagis.

La parotiditis, o galteres, és una malaltia vírica contagiosa que afecta majoritàriament a nens d’edats compreses entre els dos i els dotze anys

El temps transcorregut entre el moment en que un s’exposa al virus fins el moment en que comencen a manifestar-se els primers símptomes s’anomena període d’incubació i és de catorze a vint-i-cinc dies.
Actualment el nombre de casos de parotiditis ha disminuït gràcies a la vacuna Triple Vírica (Xarampió, Rubèola, Parotiditis), inclosa en el calendari vacunal de Catalunya des de 1988. L’Agència Espanyola de Pediatria (AEP) recomana la vacunació sistemàtica amb dues dosis ja que és la mesura fonamental per prevenir-la.

Tot i així la malaltia encara no està completament eradicada i periòdicament es produeixen brots epidèmics. Quan això passa l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) contacta les persones relacionades amb l’àmbit implicat per indicar-los la conveniència o no d’administrar alguna dosi vacunal de record.

Tal i com exposàvem a l’inici, atès que el brot epidèmic d’enguany es deu a la ineficàcia de les vacunes administrades als anys 1994, 1995 i 1996 l’Agència de Salut Pública fa les següents recomanacions:

1. Si l’individu va rebre alguna de les dues dosis durant el període comprès entre 1994 i 1996 se li haurà d’administrar una única dosi de record.
2. Si l’individu va rebre la primera dosi al 1994 i la segona al 1996 se l’haurà de revacunar amb dues dosis.

Les persones que hagin estat vacunades fora d’aquesta franja no els cal cap dosi de record.
Així doncs, l’ASPCAT aconsella que totes aquelles persones que durant aquest any hagin estat en contacte amb un cas o amb un brot de parotiditis acudeixin al CAP si és que han rebut la vacuna de la Triple Vírica (XRPa) durant els anys 94-95-96 o bé si desconeixen la data en què se’ls va administrar.

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.