Som la Laura i l’Iván, pares del Gabriel. Aquest és el seu segon any a la llar. La mare és de Mallorca i el pare de Càceres, per tant, estem aquí sense ajuda familiar. Així que, ja amb sis mesos, vam haver de portar el Gabriel a la llar. Com us podeu imaginar, ens va costar bastant, sent tan petit. Però, com sovint es diu, a qui els costa més és als pares… Ell estava encantat!
Mes a mes, ens vam anar adonant de la sort que hem tingut de portar el nostre tresor a la família de l’EBM El Cotxet. A l’escola, el Gabriel viu cada dia un munt d’experiències meravelloses i enriquidores que van modelant la seva identitat: taules d’experimentació, racons temàtics i de lectura, activitats motrius… Està clar que tot això no ho podem oferir a casa.
Per això, l’escola bressol s’ha convertit en el principal espai de socialització per al Gabriel. És preciós veure com, al llarg d’aquests dos anys, ha arribat a conèixer perfectament les mestres, els companys, les cuineres, la directora… Al cap i a la fi, hi passa tantes hores que ja és, per a ell, una segona família.
Agraïm molt la bona relació família-escola que es va fomentar des del primer minut. Diàleg, transparència i, sobretot, molt d’amor. Estem molt contents i agraïts de veure’l participar i gaudir de les propostes de cada dia, i de veure’l satisfet quan tornem a casa.
Cada dia s’acomiada amb un petó i un somriure cap a les seves educadores, passant per la cuinera i, per últim, pel despatx de la directora… Com si fos casa seva, amb tota la naturalitat i la confiança del món.
L’escola bressol El Cotxet