Aitana Giráldez, il·lustradora i creadora multidisciplinària, ens obre les portes al seu univers amb “Granos”, un projecte valent que desafia els cànons estètics imposats i reivindica la bellesa de la pell real. Aquesta exposició, nascuda de la seva experiència personal amb l’acne, ens convida a mirar-nos amb més compassió i a desactivar els prejudicis que sovint envolten les imperfeccions cutànies.
L’espurna d’aquest projecte va sorgir quan Aitana va descobrir els pimple patches, uns adhesius per tapar o tractar els grans. Aquesta petita troballa va ser el detonant d’una reflexió més profunda sobre el significat de tenir acne en una societat que idolatra la pell perfecta. “Volia parlar-ne en un format més ampli, més impactant”, explica. Així va néixer la idea d’una exposició que posés al centre allò que moltes persones intenten amagar.
L’acne ha estat una constant en la vida d’Aitana des dels vuit anys. Des d’amagar-se darrere el serrell fins a passar per tractaments amb antibiòtics durant l’adolescència, el seu camí ha estat ple de moments difícils. “El pitjor no era el brot en si, sinó la mirada dels altres”, assegura. Ara, ja en l’edat adulta, conviu amb els grans amb una mirada molt més amable i empoderada. Aquesta transformació vital és també la que vol transmetre amb la seva obra.
“Granos” no proposa un “abans i després” cosmètic, sinó un “després” d’acceptació, de resistència i de bellesa alternativa. L’art d’Aitana qüestiona els ideals estètics inassolibles i col·loca el focus en les estructures socials que ens imposen una aparença normativa. “No tenim una pell perfecta, i no hauria de ser un problema”, defensa.
Influenciada pel moviment Acne Positivity i figures com Lou Northcote —creadora del hashtag #freethepimple— o les youtubers Esbatt i My Pale Skin, Aitana reconeix la importància que tenen les xarxes socials a l’hora de construir comunitats i referents. “Quan era adolescent, veure algú parlant obertament de la seva pell em va fer sentir menys sola”, recorda.
L’art d’Aitana combina tècniques digitals i tradicionals. Si bé el digital li ofereix agilitat, el treball manual li permet explorar textures i superfícies que connecten més profundament amb el tema de l’exposició. “La pell no és llisa, i els llenços irregulars ho reflecteixen”, diu. Aquesta materialitat contribueix a crear una experiència sensorial per a les persones que visitin l’exposició.
“Vivim sota l’expectativa de ser boniques, primes i desitjables. Mostrar-nos tal com som és un acte de desobediència”
Una altra peça clau del projecte és el fanzine. “Volia fer el llibre que m’hauria agradat llegir de petita”, explica Aitana. Aquesta publicació autoeditada li permet aprofundir en la seva vivència i continuar la tradició dels fanzines com a eina política i d’expressió lliure. A més, obre la porta a una futura novel·la gràfica.
Però Aitana no es limita a l’expressió individual: proposa també una activitat participativa anomenada “estenedor feminista del cos”, inspirada en l’obra “El Tendedero” de l’artista mexicana Mónica Mayer. En aquesta instal·lació, el públic pot penjar reflexions pròpies sobre el cos i la pressió estètica. “És important transformar el malestar individual en una conversa col·lectiva”, defensa. Vol generar espais de diàleg on el personal esdevingui polític, on es comparteixin experiències que sovint s’han viscut en silenci.
Aitana posa l’accent en la necessitat d’ampliar les narratives de bellesa i combatre la mirada normativa sobre els cossos, especialment els de dones i persones dissidents. “Sempre se’ns exigeix més. Vivim sota l’expectativa de ser boniques, primes i desitjables. Mostrar-nos tal com som és un acte de desobediència”, afirma. El seu missatge és clar: cal diversificar els referents i deixar d’opinar sobre els cossos dels altres.
En clau de futur, la seva esperança és clara. Vol contribuir a una cultura visual on els grans siguin part de la normalitat representada en els mitjans. I si pogués parlar amb la seva versió adolescent? “Li diria que busqui comunitat, que no està sola, i que el millor està per venir”, conclou.
Amb “Granos”, Aitana Giráldez no només fa visibles els grans. Fa visible una lluita compartida, una intimitat col·lectiva i una estètica nova que desborda les convencions. El seu art no embelleix les imperfeccions: les celebra.
L’exposició va estar oberta des del 4 d’abril fins al 30 de maig a la sala d’exposicions i al bar de l’Espai Jove La Bàscula.
