Isabel Coixet narra en la seva darrera pel·lícula, una història intimista, que tot i ser modesta en ambicions, del·laïta per la seva bellesa, tempo i una petita/gran història amb un gran elenc de personatges, especialment femenins, que lluiten en un món impassible als esdevenirs de la vida.
Florence, una jove vídua de la guerra, vol obrir una llibreria en un tranquil i perdut poble de pescadors d’Irlanda. Els llibres són la seva passió i el seu refugi. Vol que els seus veïns també enriqueixin les seves vides amb aquest món de paper i tinta. Compra un edifici vell, deshabitat des de fa anys, calat d’humitats, i li dona vida amb els seus ànims, els prestatges i les lletres. Però no tothom està conforme amb la seva decisió. La dona més poderosa del món, la cacic local, utilitzarà tots els mètodes possibles per fer-la desistir. I, a partir d’aquí, aquesta història petita, insignificant inclús, es converteix en la lluita de tots.
Emily Mortimer interpreta a aquesta austera lluitadora que aspira a viure entre llibres i a portar al seu entorn aquesta felicitat que a ella li aporta la literatura però que ningú sembla sol·licitar-li-ho. Patricia Clarkson broda a una aristòcrata malvada amb un veritable do per a la tergiversació, i la petita Honor Kneafsey, amb només 12 anys, mereix un gran aplaudiment…
La cinefília també està present en aquesta bella i contemplativa pel·lícula que subratllen músiques i cançons romàntiques i evocadores, així com una posada en escena elegant i precisa.
Coratge és com l’anomena el vell lector (Bill Nighy) a la llibretera en un moment del film. Un coratge sense estridències, pausat, tranquil i que potser és una mica suau i que ens reconcilia amb el plaer de llegir i les persones que lluiten contra la imposició i la intolerància.
“Ningú se sent sol entre llibres”
Juan Bibian
