Bon dia de Sant Jaume!
Des del dia del patró d’Espanya volem saludar el dia del patró de Catalunya!
Fa tot just dues jornades que hem celebrat la Diada del Llibre i la Rosa, fora d’època, tres mesos més tard de la tradicional data a l’abril.
Sant Jordi és al juliol com “Los lunes al sol”, una realitat alternativa que una crisi qualsevulla, sanitària o econòmica, ens acaba imposant en forma de “nova normalitat” o de reconversió industrial.
En aquesta escena, Javier Bardem comença a explicar-nos a tota la canalla el conte de la cigala i la formiga de sempre, però, com que té temps els dilluns per pensar-hi al sol, acaba trobant la cirereta que posar-li al pastís.
Per cert, que ja sabeu des de quan són sants a cavall aquests patrons del respectiu territori?
El cavaller Jordi, salvador de princeses i vilatans de les urpes del drac, ho és des del 1465, i que ha convidat les Muses dels Jocs Florals a la seva festa… mentre que el combatiu Jaume, guia i llança matamoros, ho és des del 1630. El cas és que primer havia estat proclamada patrona santa Teresa de Jesús (el 1618), a iniciativa de les Cortes de Castilla, però de seguida es van aixecar veus a favor de l’apòstol que, contrariades, acabarien imposant un copatronat que les Cortes de Cádiz renovarien el 1812. I com que no ens estem de res, on caben dos hi caben tres. El 1760 el papa d’aleshores va proclamar també patrona la Inmaculada Concepció, a sol·licitud del rei Carlos III.
Jo que no soc rei ni papa, sinó habitant de la República de les Lletres i de les Arts, el que volia explicar ara és la iniciativa lectora que ha sorgit de la nit al dia a Ràdio La Marina (102.5 FM) El diari va informar el dimecres 22 de juliol de la celebració de la Diada del Llibre i de la Rosa al dia següent, i va engegar un petit programa experimental a les ones: les persones amigues i les amants dels llibres (a més de les que els coneixen i fins i tot els saluden) , aquestes persones, dic, estàvem de sort i podríem celebrar l’ocasió amb una lectura en veu alta al gust de cadascuna. Vam improvisar un rètol, el vam penjar a l’Ateneu popular L’Engranatge, a la llibreria Navarro i a la biblioteca Francesc Candel… tot d’avui per demà.
L’endemà érem 3 els lectors convocats, més un jove amic de la ràdio del que tinc l’orgull de ser-ne el pare. Amb la inestimable participació de la Yohany, directora del diari, vam obrir els micros per tan sols llegir un passatge, un capítol breu, que hagués impactat el lector o lectora que som. La Yohany m’ha brindat l’oportunitat de conduir el programa, la qual cosa m’ha fet content.
De seguida la Carme ha llegit dos breus episodis que en fan un tot de “El teu nom és Olga“, un llibre molt personal del Josep Maria Espinàs, tant que explica la vida de la filla del polifacètic autor i pare de família, publicat el 1989.
Avís a navegants: la discapacitat mental no incapacita per viure, només per aprendre coses pràctiques amb què guanyar-se la vida… que són coses ben diferents.
A continuació, jo mateix he llegit una versió compactada del segon capítol de la novel·la “La nada cotidiana” que l’escriptora cubana Zoé Valdés va publicar al 1995.
De l'”Heroico nacimiento” em va atreure la descripció que en fa d’un part, alguna cosa tan comuna i universal que interessa directament a la meitat femenina dels éssers humans i toca vivament a la resta.
I tot i que als animals que s’hi reprodueixen també els hi va la vida en el part, només compta la supervivència de l’espècie.
He llegit la versió original castellana, la coberta de la qual treu a passejar una jove ciclista amb la deesa Cibeles madrilenya al fons… Es mira massa el melic.
La que m’agrada és aquesta altra d’una edició francesa, que li fa molta més justícia universal, com no hi ha una altra.
Tot seguit, el Vicente ha llegit dues planes de “La Regina de la Pobla de les Fembres Peccadrius“, una novel·la del Ferran Cremades del 1999 ambientada a la València i al món mediterrani del segle XV.
L’episodi del naufragi em va espetegar a dins com una traca de pólvora. Hi veiem com el mar s’enfurisma de sobte, i com els tripulants d’un vaixell de mercaderies que travessa el Mediterrani, habitualment pacífic com bassa d’oli, decideixen llençar per la borda tot allò que pesa i els pot enfonsar.
Què en penseu, que hi caurà?
Caixes de robes i de vins, embalums i fatos… segur que sí, però primer els éssers vius, cavalls i eugues que suren amunt i avall com a muntanya russa mentre intenten copular i perdre’s per sempre més a l’abisme de l’amor i de la mort.
Finalment, la Yohany ha entrevistat el meu fill Rubén a propòsit de l’experiència que tenen en comú. La Yohany, des dels 14 anys col·laborant en una ràdio comunitària, de barri i amb contingut social, i el Rubén com a entusiasta participant des dels 17 en un projecte de ràdio per a persones amb discapacitat intel·lectual, Encert a la Ràdio, que emet els seus programes a les ones de Cooltura FM (101.8 a Barcelona)
Després d’aquesta agradable experiència radiofònica, només puc afegir que els micros estaran sempre oberts a la participació de qui tingui alguna cosa a dir, algun desig a expressar en veu alta, un pap interior que necessiti ser buidat abans no peti la bóta o el sarró.
Us ho posem fàcil. Contacta amb nosaltres a La Marina FM i mirarem d’ajudar-te a parir la teva idea, no passis ànsia.
I fes-ho abans, sempre abans, que la marea pugi o la torrentada ens agafi amb rulls i ens emporti sense confessió.
No només llegir, que també convé escoltar les veus que ens han acompanyat en algun moment de las nostres vides. Com ara en Luis Aguilé, que ens recorda què hem de fer amb el temps per venir.
Bon dia, i bona sort.
Si en temps de tribulació convé no fer camvis… En temps de pandèmia, demana Cita Prèvia.
Us deixo l’enllaç cap al programa de ràdio més improvisat i sorprenent que mai ho hagi fet… És fàcil, que era el primer!
Rubén Cruz
