Pel Rubén Cruz
Aquest és el títol del llibre que l’historiador de l’art, Albert Velasco, ha dedicat a les pintures murals de Sixena. El periodista Josep Nualart l’ha entrevistat tot seguit de l’aparició del llibre, «un relat demolidor que desmunta les mentides sobre aquest llarg litigi» que podeu llegir en aquest enllaç.
Ahir 24 de març hem assistit a l’acte d’exposició pública d’una demanda judicial, al Centre cívic de Cotxeres de Sants. Però abans permeteu-me recordar una altra demanda.
Ens ha convocat l’Albert Forcades, president de l’associació Més junts sempre anem més lluny, l’home que acaba de ser absolt del delicte d’atemptat a agent de l’autoritat, el dia de la visita del rei al monestir de Montserrat. La jutgessa no ha vist intencionalitat d’en Forcades en el cop que va rebre un Mosso a l’orella quan un altre Mosso manipulava la canya de pescar de l’Albert perquè no es veiés voleiar l’estelada. Com que el cap del cos de Mossos i la mateixa consellera d’Interior, en seu parlamentària, insisteixen en parlar de barra extensible, en Forcades els ha demanat de rectificar públicament i s’hi ha querellat contra la consellera Parlón amb l’assistència de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Ja que ningú no dimiteix, ni tampoc ningú els cessa, si més no que ningú pugui continuar difonent una mentida que li havia pogut costar molt cara, a l’Albert. Una mentida més, aquesta petita, que convé desmuntar abans no creixi i es mengi la veritat establerta.
Deixem, però, aquest afer feliçment resolt a favor de la víctima del relat polític parapolicial, i entrem en l’acte d’ahir.
Diu l’exconseller en Ferran Mascarell que el Centre cívic de Cotxeres de Sants ha estat l’escenari de les primeres lluites democràtiques a Barcelona, totes elles guanyades. Confiem que aquesta última lluita antifranquista, gens compartida, també.
L’exconseller Lluís Puig, des de l’exili, lidera la querella interposada contra la jutgessa d’instrucció d’Osca, gràcies a una escletxa jurídica que l’advocat i professor Jaume Alonso Cuevillas ha trobat.
També acusa el Govern de l’Aragó i l’Ajuntament de Sixena com a inductors a cometre un delicte.
La querella l’han presentada al matí del mateix dia de la xerrada, davant el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TSJA) perquè totes tres són persones aforades.
Antecedents
Quan el Tribunal Suprem va fallar a favor del trasllat, el passat mes de juny, i a iniciativa d’en Lluís Puig, tots els exconsellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya van signar un manifest a favor que aquestes pintures continuïn al MNAC, que no poden ser traslladades sense patir danys irreparables.
Hi defensaven també que el criteri fonamental és preservar l’obra, no decidir qui en té la propietat.
A més, hi posaven en valor el paper decisiu del MNAC en el seu rescat i en la conservació durant dècades.
La sentència del TS no l’ha recorreguda la Generalitat –malgrat els criteris jurídics del propi advocat, que aconsellava el recurs— i ha esdevingut ferma. Ara tocaria d’executar-la, per portar a terme el principi de la tutela judicial efectiva, però això suposaria cometre un delicte…
Espanya ha signat el Conveni de Nicosia, de 19 de maig del 2017, que la compromet en la defensa del patrimoni històric, artístic i cultural de la Humanitat. Els signants n’han d’evitar la destrucció i el deteriorament. A més, els articles 321 a 325 del Codi Penal parlen dels delictes relatius a la preservació del patrimoni cultural.
Els informes d’experts internacionals independents, aportats a la causa, són favorables a no executar la sentència.
La situació és anòmala: executar una sentència ferma comporta la comissió d’un delicte.
Per què la querella?
- Per donar eines al sistema judicial espanyol per trobar una solució
- Perquè un jutge d’instrucció pot prendre mesures que evitin la comissió d’un delicte.
- Pel complir uns deures i compromisos internacionals.
- Perquè les autoritats han deixat els tècnics del MNAC massa sols.
- Per remoure consciències sobre la intencionalitat política de la causa, i trobar uns efectes també polítics.
- Perquè la resposta política de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura ha estat feble. Tots tres patrons s’hi han posat de perfil, quan tenen el deure de defensar el patrimoni en risc de deteriorament o destrucció. De què serveix, si no, el Patronat que governa el MNAC?
- Per reivindicar el rescat de les pintures murals per l’arquitecte Josep Gudiol la tardor del 1936, i la tasca ben feta del MNAC que les acull des d’aleshores.
Diu l’exconseller Joan Manuel Tresserras que és una sentència política, com ho demostra el fet que l’Ajuntament de Sixena no ha demanat mai el retorn de la resta d’obres escampades a Espanya, només a Catalunya. Així, la decisió judicial no podia ser una altra.
L’exconsellera Laura Borràs diu que l’objecció de consciència artística d’un professional del patrimoni és un indicador de qualitat democràtica.
I l’exconsellera Àngels Ponsa ha dit que un atac contra el patrimoni és un atac contra la ciutadania, perquè vulnera els nostres drets culturals, que són universals, i perquè tothom hem contribuït amb els nostres impostos al rescat i el manteniment d’aquestes pintures murals des de fa gairebé un segle. Tothom tenim el deure garantir que arribin al futur.
Com Caín, l’Aragó ofereix el dret de propietat a la deessa Justícia. Com Abel, Catalunya li ofrena el deure acomplert de tenir cura del que és de tothom, universal. Al propietari absent de la seva hisenda se li dirà espanyol valent i cosmopolita, i al masover –que ha tingut cura de l’obra patrimoni de la Humanitat durant l’últim segle— se li voldrà fer quedar com un català aprofitat i provincià. Però sense masover no hi hauria propietat, ni disputa.
