Si d’alguna cosa s’ha caracteritzat el moviment LGTBIQ+ al llarg de la història, ha estat pels continus debats que s’han generat a dins i per la priorització dels drets de cada sigla. Això ha fet que el moviment sigui ric i divers, alhora que complex. Aquests debats han fet que de vegades el moviment avanci a passos de gegant o camini massa lentament.
Fa un temps, des del “feminisme” antitrans s’està qüestionant la lliure autodeterminació de gènere, posant el focus de nou en les dones trans. Un discurs alineat amb forces d’ultradreta que ataca directament a les persones més vulnerables de la nostra comunitat.
En aquest context, el debat s’ha traslladat al si de la nostra comunitat i és que, la recentment conformada organització LGB INTERNATIONAL, una federació d’entitats presents en més d’una desena de països, ha fet públic que han decidit separar la TQ+ de la seva lluita.
Assegurant que la lluita trans ja no els representa, l’anunci ha sacsejat l’activisme internacional, deixant clar que aquesta lluita no és merament simbòlica. Entre altres arguments, plantegen que consideren que la ideologia de gènere ha desplaçat les seves lluites històriques i ha amenaçat els espais exclusius per a homosexuals.
Aquesta controvèrsia reflecteix tensions acumulades sobre la relació entre orientació sexual, identitat de gènere i feminisme.
Segons la meva opinió, aquesta divisió del moviment vulnerabilitza moltes persones de la nostra comunitat i les aboca a la precarietat. El que ells anomenen “ideologia de gènere”, com l’enemic a seguir, no és altra cosa que el marc feminista des del qual sempre s’ha explicat el moviment. Explicar la nostra lluita fora del feminisme és com separar la lluita obrera dels moviments d’esquerres. Hem de protegir la llibertat i deixar un món perquè les persones trans i queer puguin somiar amb un futur millor.
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5)