El festival d’Eurovisió ha estat tradicionalment un espai on les persones LGTBIQ+ sentíem pertinença i seguretat. No obstant això, a causa dels recents esdeveniments al voltant del certamen, hem de fer un replantejament d’on es troben les nostres reivindicacions. El pop, la batalla cultural i la representació de les persones del nostre col·lectiu, ha passat a un segon pla.
La negativa de la UER (Unió Europea de Radiodifusió) de prohibir la participació d’un estat que s’ha cobrat la vida de 16 mil persones, entre elles 18mil nens i nenes, com ja es va fer amb Rússia després de la invasió d’Ucraïna, amaga darrere un escenari molt més pervers.
Prohibir la seva participació és una mica més difícil del que pensem si tenim en compte que el principal patrocinador del festival és l’empresa de cosmètics israelià, Moroccanoil. Curiosa paradoxa que una empresa de maquillatge sigui la responsable de maquillar amb purpurina la sang vessada. No és res nou que els països utilitzin Eurovisió com a eina de propaganda, però això ja clama al cel.
Amb tantes morts pel mig, els gestos simbòlics ja no basten. Com tot ha canviat, hem de plantejar-nos la nostra posició de cara al pròxim any i prendre algunes mesures com exigir a Espanya parar la venda d’armes a Israel, demanar el cessament de patrocini amb Moroccanoil i, per descomptat, eliminar a Israel de la competició. Si això no s’efectua hauríem de plantar-nos i no presentar-nos l’any que ve. Si això no es duu a terme, al·ludim al nostre poder com a consumidors i fem un boicot al festival apagant la tele i eliminant-lo del nostre imaginari.
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
