El titular d’aquest número de la Marina el dediquem a una situació que està llastrant el dia a dia d’una part significativa de la població barcelonina. La situació de l’habitatge és inaguantable a Barcelona. I les dades parlen per si mateixes. Del 2015 al 2023, els salaris van créixer 18,6%, mentre que en el mateix període els lloguers van pujar un 49,8%. A Barcelona, l’esforç per viure de lloguer era del 30,5% dels ingressos el 2015 i ara ja supera el 40,3%. I els més castigats en tot aquest cercle viciós que crea l’encariment de l’habitatge i la precarietat salarial tornen a ser els joves.
Totes les administracions han fet anuncis importants en aquest sentit. L’empresa pública de construcció d’habitatges anunciada pel president Pedro Sánchez, els 120 milions que ha promès invertir la Generalitat de Salvador Illa a la capital catalana o els topalls als preus del lloguer, en són alguns exemples. Però estem lluny d’impactar o pal·liar una mica la situació. El primer pas ja ha costat massa: entendre la gravetat i la urgència de la situació i començar a actuar. Convé ser més assertius, ambiciosos i no menystenir el problema. Cal un esforç gegantí per anar concretant mesures i que es percebin com a respostes reals i continuar explorant d’altres amb celeritat, diligència i decisió.
Del context dels partits polítics, PSOE i Esquerra
El PSOE, el partit governant a Espanya ha celebrat el seu 41è congrés renovant la seva directiva i reafirmant l’executiva, amb pocs canvis. Els socialistes tanquen files amb Pedro Sánchez i reforcen Maria Jesús Montero com a peça de recanvi en el futur. El socialisme reivindica la socialdemocràcia per intentar créixer des de l’esquerra i treu la sigla G i + a les inicials LGTBIQ+ en el que s’ha llegit com intent de captar vots a la dreta. Més enllà d’això l’escenografia ha estat d’unitat i cohesió davant l’ofensiva del poder judicial.
D’altra banda, el recent congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha posat de manifest tensions internes que transcendeixen l’àmbit purament organitzatiu. Un dels punts crítics són les discussions del procés de presa de decisions dins del partit, ja que tot i la retòrica de participació i transparència, tots els partits tenen una estructura que, de vegades, pot semblar més vertical del que seria desitjable en organitzacions democràtiques. El repte que tenen és mantenir la connexió amb la societat civil i combinar l’eficàcia institucional amb la participació ciutadana real, però com? La resposta a aquesta pregunta pot determinar el futurs del partit i no només el d’Esquerra. En un moment en què la confiança en les institucions està en mínims històrics, la societat catalana espera dels seus representants una nova manera de fer política.
Del Sopar de l’AMCL
Enguany l’AMCL ha celebrat una nova edició del tradicional Sopar de Nadal en què aprofita per reconèixer les iniciatives de la Marina que treballen des de l’esperit de compromís amb la realitat social que tenim al barri. A més, ha estat una ocasió per celebrar els 30 anys de la publicació la Marina, que contra vent i marea, i malgrat els alts i baixos en la premsa i en la comunicació, es manté ferm i amb la missió d’informar amb rigor al veïnat. Gràcies a tots i totes que ens vau acompanyar!
z2e5gu
nkvhfy