Europa respira alleugerida pels resultats a les eleccions al Regne Unit i, sobretot, a França. El Nou Front Popular ha aconseguit imposar-se davant del Reagrupament Nacional, el partit d’extrema dreta de Marine Le Pen. Ha estat un gir inesperat perquè les enquestes presagiaven una majoria absoluta per a la formació d’aquesta última.
Si bé és una realitat irrefutable que l’extrema dreta avança i continua creixent en sectors socials amplis arreu del continent; s’alimenta de la ràbia i la desesperança de persones que se senten abandonades per la política i reclamen alguna perspectiva de futur. Perquè no tots els que voten l’extrema dreta són feixistes, que n’hi ha, però ni de lluny ho són tots els que els voten.
Hem de reconèixer que a una bona part de la població la democràcia no li ha funcionat com a sistema garant d’uns mínims en la seva condició de persones i de ciutadans. Senten el seu nivell adquisitiu amenaçat o no se senten part del festí que cada dos telenotícies diu que l’economia va vent en popa. La bona marxa de la macroeconomia massa sovint no la noten les majories socials.
Tot i això, una altra realitat que convé tenir en compte és el suport financer i mediàtic que reben els partits d’extrema dreta d’altres actors polítics com Vladímir Putin, o Vincent Bolloré, el magnat francès que ha posat el seu imperi mediàtic al servei de Le Pen. Mouen els fils, volen treure guanys i desestabilitzar Europa en funció d’interessos propis.
La societat, de moment, i contràriament a l’ambient i la consigna d’un munt de pseudomitjans, continua creient i confiant majoritàriament en la democràcia. La tendència, però, és un augment de la desconfiança i convé una reacció a temps, amb propostes fetes des de la serenitat i amb menys prepotència per part de les elits polítiques, per desplegar mesures que reafirmin el benestar social per a la majoria, única veritable protecció contra l’avanç d’ideologies totalitàries. I si no, mirem Argentina i cap a on van els EUA.
Mentrestant, a casa nostra, la posició del Tribunal Suprem ha suposat un conflicte amb els legisladors arran de la Llei d’Amnistia, i ha arribat a unes cotes inimaginables. Els juristes qüestionen que el màxim òrgan del poder judicial actuï atribuint-se funcions que no li competeixen; impropi d’un estat de dret que ells diuen defensar. Malgrat això, esperem que la prudència i l’entesa política s’imposin en totes les institucions. Altrament, seria aprofundir en la fatiga social i electoral.
Sobre les festes majors
I com que la vida sempre transcorre entre diversos plans, el més amable aquest mes de juny ha estat el local, amb el dia de l’Orgull i el conjunt de festes majors de tots els barris, incloent-hi la Festa Major central, organitzada per la Unió d’Entitats. Han possibilitat que tots sortim al carrer i enfortim els vincles de veïnatge des del respecte a la diversitat i la unicitat (d’únic) que tots tenim com a persones. Un bé essencial per cuidar el tarannà veïnal i de comunitat que ens caracteritza i contagiar-lo al nou veïnat que continua arribant. Des d’aquí un reconeixement per a totes les persones i les associacions que ho fan possible. I a vosaltres, que heu participat, no deixeu de fer-ho mai!
