Pel Rubén Cruz
A casa dels pares teníem una gossa, la Sheila. Era petita i geniüda, i es barallava amb els gossos més grans quan la provocaven. Hi havia vingut amb una cadellada: tres gossets i un gat. La gossa els llepava tots quatre, i es va guanyar el nostre respecte, per tenir-los tan ben posats, els amors i els honors.
Les femelles recullen la llavor on els plau. Nodreixen la vida al seu interior i la pareixen arribat el moment, siguin ous o éssers vius.
Entre els animals mamífers, la mare dona escalf i llepa per estimular els esfínters dels fills amb la llengua càlida, i amb el morro els empeny perquè facin el seu camí.
La mare humana frega el fill amb un drap humit i tebi, el cobreix de petons i es declara orgullosa mare de la criatura. I si se’n coneix el pare, potser esdevindrà un aliat dels jocs del fill, o un rival gelós per l’atenció de la mare.
Sense llepades ni petons ni carícies ni empentes d’estimació no creix un fill.
També la meva mare es va fer un tip de lluitar pel fills, com tota femella, però era reactiva de mena perquè compartia els valors del seu temps. El nacionalcatolicisme campava pels seus drets (!?), i la majoria de dones era masclista.
Encara avui respirem masclisme, i ni ens volem adonar que la meitat del nostre proïsme és dona.
Com que les dones s’adapten força a l’entorn per sobreviure-hi, en reprodueixen l’ambient i transmeten també els errors perquè són útils.
Per això he trigat força temps a entendre que les femelles no necessiten els mascles si no és per engendrar nova vida. I que tenen la capacitat de recrear-la, no tan sols la reproduir-la. Tots dos motius suficients perquè els mascles hi col·laborem per ser humanament útils, l’única manera digna d’estar al món que hem construït. Perquè la masclista és impositiva i injusta com un pecat, però és només un error de programació.
Soc feminista perquè sense llepades no hi ha caliu. Sense caliu no hi ha continuïtat. Sense continuïtat no hi ha futur. I si n’hi ha, de futur, haurà d’haver-hi també un mascle en el paper de l’adult que ajuda els plançons a explorar i descobrir el món.
Avui és 8 de març, diada de la Dona des del 1911 a Espanya, quan la dona va accedir a l’ensenyament superior gràcies a l’impuls de la consellera del Consejo de Instrucción Pública, Emilia Pardo Bazán.
