Pel Rubén Cruz
Organitzada pel Consell local de Sants-Montjuïc del Consell per la República, i per l’associació Més Junts, dimecres 1 de juny hem assistit a la presentació del llibre “Les hores incertes. Dietari de Canonges”, del MHP Quim Torra, a l’auditori del Centre Cívic Cotxeres de Sants, entre les 19 i les 20 h.
Josep Costa ens presenta i fa l’interlocutor al MHP.
Avui tothom s’exclama de la manca d’execució pressupostària d’Espanya a Catalunya, quan tothom sap que un pressupost és només una previsió de despesa. Els independentistes semblen acabats de caure del cavall, i també s’hi exclamen.
Se’ns pixen a sobre i diuen que plou
Refrany català
L’última sorpresa és que el TC acaba de declarar inconstitucional la delegació del vot de dos exiliats polítics a favor del nomenament de Quim Torra com a MH President de Catalunya, el maig del 2018.
En política és molt important la memòria i els llibres que ens la refresquen. Abans es deia que no es podia fer la independència (la DUI) essent per sota del 50% del vot, i ara que som el 52% tampoc… Diuen que “no podem posar en risc les institucions”, però precisament per evitar-ho existeix el Consell per la República, depositari del mandat de l’1-O, perquè les institucions estaven intervingudes. I ara que les tenim recuperades no tenen empenta.
Del 2015 ençà hem vist refundar partits, refer estratègies, canviar líders… res de tot això no hauria passat sense la gent al carrer. Els partits tenien por de perdre els vots, com ara el tenen de perdre les cadires. La fórmula guanyadora és tornar a fer-los passar ànsia pels vots. Però hem d’entrenar la mobilització, que no s’improvisa.
I el MHP Quim Torra apunta la existència d’unes línies vermelles que no havíem d’haver traspassat:
1a. Si el Gobierno espanyol ens és adversari, l’independentisme no el pot reforçar, i
2a. Les crides a la desmobilització (“no som prous”), acompanyades de recolzament a tot de projectes i de lleis del Gobierno, ens són greuge.
Després d’uns mesos caòtics (gener-maig del 2018) d’ostensible pressió per impedir el nomenament d’un President de la Generalitat, l’objectiu del govern presidit per Torra era no cedir voluntàriament espais, per implementar el mandat de l’1-O.
L’acord de govern Torra incloïa la formació d’un Consell per la República, que es va formalitzar solemnement en una institució que ara no és l’assemblea de parlamentaris electes que havien dissenyat i consensuat, pel fet que no tots els parlamentaris s’hi ha apuntat, sinó que ara han hagut de convertir-lo en una assemblea popular amb presència d’electes.
Però vet aquí que el castell de cartes autonòmic cau amb la fal·làcia d’un govern independentista. En no haver fet la DUI teníem un govern autonòmic (del MHP Torra) amb competències doblement retallades: per l’article 155 i per l’estat d’alarma de la covid, en un temps en què necessitàvem tots els recursos.
I malgrat la tràgica pandèmia, la covid ha permès a Catalunya treure’n l’esperit cívic, amb els mestres, les infermeres i tothom que ha continuat fent la seva feina, essencial.
Bastir i mantenir després la taula de diàleg és un greuge que ens fem, perquè no podem explicar a Europa i al món la repressió que patim, si per una banda negociem acords legislatius i tenim una línia oberta de comunicació.
—Quan hem estat més, per la independència?
Quan ens hem confrontat a l’Estat. Ara podem tornar a sortir al carrer, per condicionar l’acció de govern. Som la majoria, i podem provocar una ruptura democràtica. Per això jo també demano fixar una data que doni valor al que es prepara, que faci pujar l’estratègia in crescendo fins arribar el momentum.
Per acabar l’acte, el MHP Quim Torra explica com la seva mare sempre li deia “fill, no et fiquis en política”, i recorda que una vegada candidat li deia “vigila”, però que una vegada acceptat el nomenament, li ha dit que estava molt orgullosa d’ell, i que sempre estaria al seu costat.
Gràcies a tothom!
