Pel Rubén Cruz
Avui és 8 de setembre, dia de les Marededéus trobades, i celebrem també la troballa de la Mare de Déu del Port, l’any 1030 ─ara en fa 991─, a Montjuïc.
Per recordar el motiu pel qual es van deixar trobar ─crear una devoció popular per a una fe senzilla—, he assistit a l’acte ‘Per un país lliure: mobilitzem-nos per l’amnistia i l’autodeterminació’, penúltim dels 20 que Òmnium ha celebrat aquest estiu per ciutats i viles de la geografia catalana.
Entre les 8 i les 9 del vespre, al Parc de Can Creixells de L’Hospitalet de Llobregat, hem escoltat els periodistes Ignasi Escudero (com a moderador) i David Fernández, la catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, Mercè Barceló, i l’advocada Marina Gallés.
El lloc escollit és emblemàtic per la violència que la Policia Nacional va desfermar contra els votants a l’Institut d’ensenyament secundari Can Vilumara, l’1O, tot just al davant.
Us en faig cinc cèntims del que hi he escoltat.
DF. Vivim en un Estat d’excepcionalitat, en una anomalia europea que reprimeix drets i que ens obliga a defensar-los.
A Espanya hem patit 30 reformes del Codi Penal, i totes regressives de drets.
Costa molt de conquerir drets, és la lluita de moltes generacions, i cal lluitar-hi per conservar-los, perquè amb una legislatura de polítiques autoritàries ens els roben ràpidament.
Al final, la lluita antirepressiva sempre es basa en les 3 P: pasta, patiment i propaganda. Pasta, la que ens deixem en advocats, processos, suport a les famílies…; patiment que ens provoca en forma de pors, dubtes, dolor…; i propaganda contra la llei del silenci que els mitjans i els poders imposen.
MB. És terrible pensar que en una democràcia t’impediran exercir drets civils i polítics.
Les entitats civils estaninternacionalitzant el conflicte per obligar el Consell d’Europa a implicar-se en la defensa de la democràcia a Europa. Com? Proposant-li que organitzi el referèndum d’autodeterminació català. En interès del sistema democràtic que diuen representar.
La societat civil és clau per lluitar contra la repressió de l’Estat, provocant noves oportunitats.
El problema és polític i la solució ha de ser col·lectiva i global: l’amnistia. Els indults són parcials i personals, a més d’oportunistes, concedits per salvar la cara abans no se la trenqués l’informe del Consell d’Europa.
La Constitució espanyola no contempla expressament una amnistia, però si és democràtica ha d’estar necessàriament oberta a la manifestació de voluntat del 80% de la població d’un territori, no pot donar-li l’esquena i dir-se democràtica.
DF. Existeix l’indult anticipat a la Ley de Gracia, de 1871, que es una forma d’amnistia abans que acabi el procés penal. Es va fer una Ley d’amnistia fundacional del Règim del 78, l’any 1976. Jo mateix he estat amnistiat al 2001 amb la llei que eliminava el servei militar obligatori i els antecedents penals dels insubmisos…
MB. Hi ha el risc jurídic que el TEDH consideri que el dany ha estat reparat amb l’indult. La desproporció de la pena expressada als vots particulars de dos magistrats del Tribunal Constitucional, l’indult no l’ha compensada. Les entitats socials lluitem perquè el TDEH entri al fons i no es quedi en la forma.
IE. Què es farà des de l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació?
DF. No puc avançar la posició del grup de treball perquè estem just començant, però no descobreixo cap secret si dic que no compartim estratègies, que necessitem confegir una perspectiva unitària amb una mirada polièdrica, per sortir-nos-en. L’estratègia serà combinada.
L’Estat ens té allà on volia, i aprofita no per desescalar el conflicte sinó per negar-lo.
La solució és candeliana, ser un sol poble per tenir-ne la força. Un dels pares de la independència americana, l’autodidacta Thomas Paine, deia que “hem de sentir els drets dels altres com a nostres”. Això és el que són.
S’equivoca l’unionista que pensi que Espanya serà un país millor reprimint la meitat independentista de la població, perquè la pèrdua de drets és per a tothom.
No hem de caure en la eufòria ni en la desesperació, sinó ser constants i perseverants. Conscients, però, que per doblegar la raó d’Estat i tornar a garantir drets i llibertats, és imprescindible la implicació ciutadana.
MG. Les entitats de la societat civil lluitem contra la repressió de l’Estat, provocant noves oportunitats amb la complicitat de la gent conscienciada.
A Òmnium hem superat amb escreix la repressió econòmica i social tot doblant el nombre de socis. La voluntat de sumar-se a una entitat privada encara fa més valuós l’esforç.
Volem arribar a estar presents a totes les ciutats i viles catalanes de més de 30 mil habitants. També aquí, a L’Hospitalet de Llobregat.
Gràcies per l’atenció !!
